Josep Puigvert i Coll
Paraules al vent des de l'Empordà
FRANQUISME O SOCIALISME
Jo d’en Franco no me’n recordo. Tenia 6 anys i només sé que ens van enviar a casa i que feien dibuixos animats per la tele durant tot el matí.
El concepte que en tinc de l’època franquista, gràcies en gran mesura als que m’han format intel.lectualment, és de negror, de buidor, de manca de llibertat. Però no és així si tinc en compte el concepte del franquisme que m’arribava de l’entorn social en el que vaig crèixer. No ho hagués sabut definir fins que no ho va fer de forma precisa en Francesc-Marc Àlvaro a "Els assassins de franco". El meu entorn social era afranquista. O sigui: que tant se li’n fotia que manés en Franco o un altre, que el que volia era viure tranquil, que hi hagués feina, que tot marxés. Ja sé que afirmar això és fort, i políticament incorrecte. Però és així com ho recordo i no crec que vagi gaire desencaminat.
Doncs bé, després de la "nit" del franquisme va venir la "esperança" democràtica. Ara s’ha vist que aquesta democràcia és una merda lligada amb un cordill, amb un cap d’estat que es dedica a matar ossos borratxos, i on la cessió de sobirania a les nacions que estan sotmeses a espanya ha quedat en una mera descentralització operativa. Ara han vist que poden acabar de rematar la feina imposant per la força del pacte polític allò que el poble no havia volgut a les urnes. Han imposat un altre franquisme subtil i avalat pels vots. A partir del control absolut, rígid, dels mitjans de comunicació i dels centres de formació intel.lectual i/o cultural, el socialisme sociològic s’ha imposat. L’han imposat en quant han aconseguit que ERC decanti l’eix dreta-esquerra i desplaci així l’eix nacional. Ara ho controlen tot. Això, per més que diguin, no li podran retreure mai a CiU. Els intel.lectuals reclamen el canvi, fins i tot, a la resta dels Països Catalans sempre en base al control per part dels elements socialistes.
Només Franco i el franquisme han tingut anteriorment el poder que té ara el socialisme a Catalunya. Al franquisme la gent s’hi acomodava. Al socialisme també. No ser socialista (o d’algun dels satèl.lits del tripartit d’esquerres) ara mateix, significa estar assenyalat amb el dit com a fatxa, de dretes, imbècil,… i significa haver de resignar-se a molts anys en silenci, amb la única satisfacció de veure com creixen els teus fills, de veure com et va la feina, de permetre’t algun caprici, de llençar els plàstics i papers a les escombraries sense reciclar pensant per a tú mateix "foteu-vos, capullos!", de mirar sèries americanes com a única garantia d’higiene mental si mires la tele, i tantes altres cosetes, insignificants, que et mantindran viu, amb una mena de respiració assistida mínima, fins al dia que el poble hagi de despertar. O potser per sempre més, qui ho sap!.
En FM Àlvaro parlava de l’ afranquisme. Ara és l’època de l’ associalisme, del socialisme per defecte.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
al món i a la UE passen moltes
coses encara que els socialisme només de nom ho amagui les
coses canviaran, quan la gasolina és foti a 2 euros al litre i
la inflació de productes bàsics és dispari la
gent despertarà, el socialisme només de façana
ja no tindrà respostes i el capitalisme de fons se li hauran
acabat les solucions màgiques i els dogmes de l’escola de
chicago o similars el poble dirà tenim gana o volem anar amb
cotxe.
jo quan va morir franco tenia 1 anys
però he parlat últimament amb gent no feixista o
afeixista d’aquella època i al final t’acaben dient amb franco
és vivia millor, jo sóc franquista referint-se a com
anava l’economia de "bé" al tardo franquista, com a
mínim et podies comprar una casa en condicions…
decreixement (si fots el cap sota terra segur que no pasarà mai ja que vivim en l’oasi ibèric mediàtic):
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/290014