La nostra nació pateix el gran xàfec de l’acció permanent de l’Estat Espanyol i de la cultura audiovisual dirigida per grans empreses multinacionals i la riuada amenaça la nostra identitat nacional. La ?pluja fina? de l’acció del Govern no pot contrarestar el tsunami desnacionalitzador de la globalització, l’espoli fiscal, dels nous mitjans audiovisuals, de la
Riada inevitable?. L’any 1971 al final del franquisme, després de les inundacions de Cornellà, aquest va ser el titular de la revista local que un grup de joves, entre ells en Joan Tardà, editàvem. El missatge era evident: no eren les forces ineluctables de la natura les causes de la catàstrofe, sinó que amb previsió,
Dijous el Bloc Botxí per aclarir les raons últimes de les negociacions postelectorals i el seu desenllaç per formar Govern es preguntava: ?Què ha passat ? Molt fàcil : els polítics professionals defensen, en primer lloc, el seu lloc de treball?. Al seu article de cada divendres al diari Avui aquesta setmana Salvador Cardús,
CiU ha perdut la confiança de 90.000 vots respecte a fa tres anys. ERC ha perdut 130.000 electors, que representen més del 20%. No ens pot consolar que el PSC-PSOE hagi patit la deserció de 240.000 votants. Hem aplicar el diagnòstic de cansament del catalanisme, d?acord amb la tesi del llibre de Toni Strubell?. L?any
Al llarg de la campanya electoral Josep Lluís Carod-Rovira ha plantejat de manera repetida la necessitat que els diferents partits catalans comparteixin una visió del país a llarg termini. Segons el President d?ERC cal que les forces polítiques es preguntin: quants habitants hi haurà al Principat d?aquí a 25 anys?; en quines feines
Entre el 2003 i el 2006 es va desencadenar la més virulenta campanya contra Catalunya des de la mort de Franco. Els atacs de tots els mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, les declaracions de tots els poders de l’Estat, militars, judicials, del Banc d’Espanya, de tots els partits polítics, el boicot als productes
Reprodueixo el discurs que va pronunciar el Vicepresident de l’Associació de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya ASSOCIACIÓ PRO- MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA. Barcelona 15 d?octubre de 2006. Per primera vegada des de l?any 1976, hem pogut aconseguir que aquests republicans que aquí estan enterrats sota els nostres
La història ha volgut que 15 d’octubre de 1977, en el 37è aniversari de l’afusellament del President Companys es publiques al BOE la ?llei de Punt Final? que va suposar la impunitat dels crims contra la Humanitat comesos pel règim militar del General Franco. Aquesta impunitat va formar part de la Llei d’Amnistia que va
La celebració del dia de Cooperant amb motiu de l?aniversari de la Declaració del Mil·lenni ha fet recordar els objectius d’aquesta, avalats solemnement per la majoria de caps d?Estat del món el 8 de setembre de l?any 2000 a Nova York: reafirmació en la Carta de les Nacions Unides, la pau, el desarme i la
Jo també vull un Estat propi perquè la submissió a l’Estat Espanyol suposa per a la nació catalana una agonia lenta que perverteix tots els elements essencials de la nostra vida col·lectiva i ens converteix en una ?nació en perill d’extinció?. (segueix) Jo vull un Estat propi perquè el domini de l’oligarquia espanyola i l’espoli
L’arribada a president del Gobierno Espanyol del nét d’un cap militar afusellat per haver defensat la democràcia republicana oposant-se als militars rebels va obrir l’esperança de que aquests seria la legislatura de la ?oememòria històrica?. En el seu discurs d’investidura va citar unes paraules del seu testament polític que deien: ?oemi credo consistió siempre en
El 18 % de la població catalana i una de cada tres dones més grans de 65 viu sota el llindar de la riquesa; el 37 % de les llars catalanes no poden fer una setmana de vacances ni afrontar una despesa imprevista. Els mitjans de comunicació han reflectit aquest informe de IDESCAT, fet a
La setmana passada quan va concedir una subvenció per a la Fira del Llibre de Franfurt el ministre d’Indústria, José Montilla, la setmana passada va declarar que donar a conèixer la literatura en llengua catalana a nivell internacional està molt bé, però que negar el caràcter de catalana a la literatura en castellà que
Maragall, com abans Cambó o Roca Junyent , han fracassat en el seu intent d’intervenir en els nuclis de poder de l’Estat Espanyol de matriu borbònica sense deixar de ser catalanistes. La seva dimissió va estretament lligada al refús que provoca a Madrid la pretensió d’un cert catalanisme d’actuar comr un regeneracionisme espanyol. “El Catalanisme
Pot ser l’eix central de l’estratègia d’un partit sobiranista arrivar al poder si la nació i la institució que vols governar no té el dret a decidir?. Com es vol administrar els impostos que paguem els ciutadans si prèviament no has aconseguit que l’Estat Espanyol deixi d’espoliar-los?. L’eix central de l’estratègia d’un partit que lluita