La història ha volgut que 15 d’octubre de 1977, en el 37è aniversari de l’afusellament del President Companys es publiques al BOE la ?llei de Punt Final? que va suposar la impunitat dels crims contra la Humanitat comesos pel règim militar del General Franco. Aquesta impunitat va formar part de la Llei d’Amnistia que va
La celebració del dia de Cooperant amb motiu de l?aniversari de la Declaració del Mil·lenni ha fet recordar els objectius d’aquesta, avalats solemnement per la majoria de caps d?Estat del món el 8 de setembre de l?any 2000 a Nova York: reafirmació en la Carta de les Nacions Unides, la pau, el desarme i la
Jo també vull un Estat propi perquè la submissió a l’Estat Espanyol suposa per a la nació catalana una agonia lenta que perverteix tots els elements essencials de la nostra vida col·lectiva i ens converteix en una ?nació en perill d’extinció?. (segueix) Jo vull un Estat propi perquè el domini de l’oligarquia espanyola i l’espoli
L’arribada a president del Gobierno Espanyol del nét d’un cap militar afusellat per haver defensat la democràcia republicana oposant-se als militars rebels va obrir l’esperança de que aquests seria la legislatura de la ?oememòria històrica?. En el seu discurs d’investidura va citar unes paraules del seu testament polític que deien: ?oemi credo consistió siempre en
El 18 % de la població catalana i una de cada tres dones més grans de 65 viu sota el llindar de la riquesa; el 37 % de les llars catalanes no poden fer una setmana de vacances ni afrontar una despesa imprevista. Els mitjans de comunicació han reflectit aquest informe de IDESCAT, fet a
La setmana passada quan va concedir una subvenció per a la Fira del Llibre de Franfurt el ministre d’Indústria, José Montilla, la setmana passada va declarar que donar a conèixer la literatura en llengua catalana a nivell internacional està molt bé, però que negar el caràcter de catalana a la literatura en castellà que
Maragall, com abans Cambó o Roca Junyent , han fracassat en el seu intent d’intervenir en els nuclis de poder de l’Estat Espanyol de matriu borbònica sense deixar de ser catalanistes. La seva dimissió va estretament lligada al refús que provoca a Madrid la pretensió d’un cert catalanisme d’actuar comr un regeneracionisme espanyol. “El Catalanisme
Pot ser l’eix central de l’estratègia d’un partit sobiranista arrivar al poder si la nació i la institució que vols governar no té el dret a decidir?. Com es vol administrar els impostos que paguem els ciutadans si prèviament no has aconseguit que l’Estat Espanyol deixi d’espoliar-los?. L’eix central de l’estratègia d’un partit que lluita
El President Maragall va aprofitar la valoració dels resultats del referèndum per constatar, evocant Fukuyama, del “final del victimisme”. Que vol dir amb aquesta frase Maragall?. És molt senzill. El finaçament ens proporciona el millor exemple: a partir d’ara no ens podrem queixar de l’espoli fiscal perquè el 74% dels ciutadans de Catalunya acaben de
Per primera vegada des de la mort de Franco el moviment sobiranista català ha qüestionat el marc estatutari i un percentatge alt de votants li han donat suport. Aquesta és la gran diferència en relació a l’Estatut de 1979 al que totes les forces polítiques antifranquistes van donar suport. Els partits democràtics
Dimecres passat en un acte a favor del no a Blanes un assistent va preguntar què passaria si guanyava el “no”. La resposta és clara, el conflicte entre Catalunya i l’Estat Espanyol es mantindria obert i el cas català s’interrelacionaria, de manera inevitable, amb l’evolució del procés de pau d’Euskadi. Amb la victòria del “no”
“És necessari que tot canvii, perquè tot continui igual”. Aquesta frase del Princep Fabrizio, de la novela El Gatopardo, després del desembarcament de Garibaldi i la seva revolució liberal a Sicilia sintetitza millor que cap altre el que suposa la Reforma de la Moncloa de l’Estatut. Els que defensem que cal canviar el rumb real
Si el 18 de juny els electors catalans legitimen la retallada de l’Estatut votant “si”, l’oligarquia espanyola continuarà convençuda que tenen dominada Catalunya i aplicaran l’Estatut en conseqüència. La comparació entre els texts estatutaris de 1979 i d’ara és inútil: el que compta és la seva aplicació pràctica. Perquè no hi ha cap
En el finançament l’Estatut de la Moncloa no representa un avenç, sinó un retrocés sobre l’Estatut de 1979. Així l’article 45 de l’Estatut vigent http://www.gencat.net/generalitat/cat/estatut/titol_tercer.htm establia un mecanisme de càlcul dels ingressos de la Generalitat anàleg al del Concert basc, tot i no recaptar els impostos directament: la Generalitat tindria dret a un percentatge en
L’any 1980 jo tenia un Seat 127 i no pas un 600 i corrien les monedes de 100 i no pas els bitllets de 100. Els avenços de l’Estatut de la Moncloa són tant minsos que CiU els ha de contraposar amb el franquisme per tal de que destaquin, com si els 23 anys