El 15 d’octubre de 1977 es va publicar la llei que va alliberar els darrers presos antifranquistes, que alhora va amnistiar tots els crims del franquisme. La Llei d’Amnistia es va convertir en la Llei de Punt Final. Per escarni de la història va coincidir amb l’aniversari de l’afusellament del President Companys. En aquesta llei
La ferocitat de les campanyes de premsa del segle XIX contra el proteccionisme industrial impulsat des de Catalunya és l’antecedent de l’actual catalanofòbia. Davant l’onada anticatalanista desencadenada a Espanya convé rellegir la introducció de l’obra de Pierre Vilar “Catalunya dins l’Espanya Moderna”. Citem textualment: “Quant al públic de les petites ciutats i dels camps, al
Que el nét d’un cap militar afusellat pels franquistes com Rodríguez Zapatero i el fill d’un falangista com José Bono formin part del mateix partit (PSOE) i del mateix Govern és presentat com símbol de reconciliació entre els vencedors i els vençuts de la Rebel·lió Militar de 1936. En canvi a Alemanya o a Itàlia
Que el nét d’un cap militar afusellat pels franquistes com Rodríguez Zapatero i el fill d’un falangista com José Bono formin part del mateix partit (PSOE) i del mateix Govern és presentat com símbol de reconciliació entre els vencedors i els vençuts de la Rebel·lió Militar de 1936. En canvi a Alemanya o a Itàlia
El ressorgiment del nacional-catolicisme que avui es manifesta sense cap complex i que arriba a la seva exhacerbació en la campanya actual de catalanofòbia és, segurament, el cost més alt de la no-ruptura. Fa uns anys l’informe “El Cost de la No-Europa” va exposar les oportunitats que els països europeus perdien per la