Josep Nadal

Ací va l’últim capitol de la trilogia sobre les primeres etapes del grup. Si no heu llegit els altres dos capitols abans, vos recomane que ho feu.

Sobre la continuació de la història, dir-vos que encara no la tinc escrita ni tinc la més remota idea de quan em dignaré a fer-ho, però per a a que no siga etern em pose la fita de l’any nou, o potser abans, o potser no ho acabe mai. Bon profit.

El concert d?Oliva havia marcat molt i dins del grup no hi havia massa intenció de tornar a fer el ridícul, no obstant i a pesar del sentiment de desil·lusió generalitzat opten per continuar, això sí, de moment no farien més concerts .

Aquell curs del 99/2000 va ser una llarga travessia pel desert. Hores i hores d?assaig sempre canviant d?un lloc a un altre perquè no tenien local i convencent la família de què realment anaven a assajar, quan no se?ls veia tocar per cap lloc.

Algú va tindre la gran idea que resoldria el problema del local. Compren mig fiat un generador d?electricitat i és posen a assajar entre tarongers. Era la primavera de 2000 i pels bancals de Mustalla sonava per primera volta ?La font del 4 xorros?, el solet els pegava a la cara i es sentien bé. A la setmana següent ?algú? va acostar la mistera al dipòsit del generador per comprovar si quedava gasolina i en pocs segons la gran idea es va encendre davant d?ells com una falla.

Estaven que bossaven, però com a l?estiu tot lo món viu, els va canviar la sort i en una setmana troben local i queden amb Jaume per gravar una nova maqueta.

Van gravar al nou local de la Cooperativa,, i en aquella gravació es va creuar en la vida del grup, tot un personatge, el gran Fernandet de Filets més conegut com a Piranya. El Pi era, per diverses raons, tota una institució dins de Pego i encara que per aquell temps no es coneixien massa, va aguantar totes les hores de gravació al costat del grup donant-los ànims. Va ser també el primer apologeta de La Gossa Sorda, les seues referències a Kortatu i a The Clash en presentar la maqueta per Ràdio Pego, els va fer el cul ben ample a tots.

L?edició i distribució de la maqueta eren totalment artesanals, i es movien en el cercle d?amistats. Quan van vore que anaven per les 200 còpies repartides, van aturar la distribució. Tampoc calia mostrar certes coses més enllà de la frontera de Pego. L?intent del grup de fer desapàreixer la maqueta que havien parit va ser en va, doncs anys després algú va penjar ?La gossa està que bossa? a l E-mule?.

Per a la seua sorpresa un dia els criden i els diuen que s?han classificat per a la fase final del Concurs de Rock en Valencià del Consell de la Joventut. La reacció va ser dir ?hòstia puta? i se?n van anar ràpid a assajar per aprofitar el temps.

Major sorpresa van tindre quan es van classificar per a la final. Va ser a la sala Matisse de València i quan van sentir de boca dels jurats que els guanyadors havien segut ells, van dir ?hòstia puta?.

Havien quedat bocabadats amb el concert que acabava de fer Ki Sap i no els semblava massa just guanyar, però com que tampoc estaven acostumats a guanyar res, van celebrar el premi com si fora un gol del Barça, i amb aquell xec gegant se?n van anar de festa per València.

Aquell premi inesperat els obligava a treballar més a cada assaig si no volien fer el ridícul en els concerts que se?ls venien al damunt. Entre d?altres llocs van tocar a l?Fnac de València i al Concert de Solidaritat amb els 45 detinguts de l?horta de Benimaclet, entre els quals hi havia components del grup.

Era la primavera de 2001 i quan eixien de fer-se una cassalla d?un bar de Benetússer van poder escoltar un grup de gent a qui no coneixien de res cantant una de les seues cançons. Va ser una sensació ben estranya.

(CONTINUARÀ)