EUSKAL HERRIA
Ja estem ací, sembla que hem arribat a un altre punt on la història s’accelera i l’immobilisme deixa pas a l’esperança , a la mobilització i també als temors.
Estem davant d’un nou escenari que s’ha anat construint després d’anys d’acostament, distensió i contactes amb blindatges a prova de bomba, banyera i electrodes.
L’esquerra abertzale ha entés que era el moment i aposta per una solució dialogada on el poble tinga sempre l’última paraula.
Otegui i altres portaveus abertzales són a la presó per fer política i l’organització armada es declara en alto el foc permanent, resulta evident que ja no s’imposen les lògiques militars i que hi ha confiança en el poble per solucionar el conflicte.
És a les mans del PSOE no boicotejar el que decidisca la societat basca, no em fie d’ells ni d’ací al cantó, però ara que el procés ja ha començat no els en queda una altra, o el procés va bé o el PP se’ls menja.
De tota manera mane qui mane a Madrid, dóna la sensació que la societat basca comença a estar suficientment madura per veure que tard o d’hora s’haurà d’apostar fort per la independència.
El PP no deixarà que això pase. Jo pense que el PP, a pesar de tot, vol a l’ ETA armada i matant. Es una de les raons per la que la gent els vota. Per la por. La por que ens fiquen a la ment cada dia mes i mes. El que pasarà és que no aconseguiran res,per culpa del PP, probablement (ja me’ls imagine agafant firmes per a evitar-ho igual que per a l’ estatut, ja!) I l’Eta tornara a l’acció. Han deixat les Kalasnikovs, pero els tocarà tornar a agafar-les. Esperem que no.