BENVINGUTS AL PARADÍS
M?he pres uns dies de marge abans d?escriure aquest article sobre el resultat de les eleccions, per què no m?agrada opinar de coses importants sense haver-li pegat abans algunes voltes. De tota manera, passats tots aquestos dies arribe al mateix punt que la nit de les eleccions: els resultats són tan desconcertants com previsibles.
Desconcertants per què ens havíem fet a la idea de què ara hi havia més gent farta del PP que mai i previsibles per què és evident que la correlació de forces és de 10 a 1, des d?aquest punt de vista no estaria mal recordar que amb el 90% del mitjans al seu favor han aconseguit poc més del 50%.
Doncs això tenim el País que tenim i és evident que el PP arrasa per què la seua ideologia arrasa socialment, l?esquerra fa temps que s?ha quedat al sofà i el fet que es presenten unes sigles a les eleccions no vols dir que l?esquerra valenciana realment tinga capacitat de res.
Per un costat tenim que els partits polítics funcionen exactament igual que als anys 80 sense haver previst mecanismes de participació popular i d?obertura social, de vegades són poca cosa més que una gent que envia comunicats de premsa, i cada quatre anys ens demanen el vot. Si a tot açò li sumem les seues contradiccions històriques entre el que diuen i el que fan, difícilment es pot articular al seu voltant suficient il·lusió per fer possible el canvi. És paradigmàtic el comportament que han tingut els partits d?esquerres amb el Compromís alguns no n?han volgut saber res i només volien que reforçar la seua paraeta, els que en formen part han amagat la marca tot el que han pogut, a vore si amb un poc de sort no els votava ningú. Fins i tot un dirigent d?EU- Verds a la Marina Alta en un atac sobtat de sectarisme va arribar a demanar a la gent que no votara al Compromís. Amb aquestos antecedents era difícil treure un bon resultat.
Per l?altre costat els moviments socials no hem sabut anar més enllà de la reacció davant fets quasi-consumats, i ens hem limitat a respondre als seus atacs sense ser capaços de donar alternatives. El fet que en cada comarca del País hi hagen nuclis de gent activa combatent les polítiques del PP i per extensió del capitalisme, no vol dir necessariament que hi haja un moviment capacitat per guanyar, de fet ens limitem a resistir com podem i poca cosa més.
Els propers mesos seran molt importants i esperem que aquesta catarsi aprofite d?alguna cosa, no ho tinc gens clar, la gent és molt còmoda i el més fàcil per als conscienciats de la situació és l?exili interior o l?eterna fugida nord enllà. Però com em deia un amic pel messenger, abandonar ara es molt pitjor que votar-li al PP, doncs això, no sigueu mitges merdes i no abandoneu, i si encara no us havíeu decidit a lluitar pel país, este serà un dels millors moments de la vostra vida per començar a fer-ho.
Necessitarem molta reflexió, molt de treball, necessitarem redoblar esforços en tots els fronts i que entre molta gent nova, per donar idees noves i ser-ne molts més. Algú podria pensar que amb els resultats a la mà, estos del PP són invencibles, jo pense que no, simplement és que estem fent les coses mal des de fa molts anys, quan abans comencem a fer-les bé, abans ens traurem aquestes rates de damunt.
Lluitar, crear, construir poder popular.
Ànims.
Hola Josep, feia dies que esperava aquest article sobre les eleccions al teu bloc. I què dir que no hagis dit ja? Doncs no massa, simplement que ànims des d’aquí el nord, i que ara més que mai cal seguir endavant, un dia o altre cauran o els farem caure. Petons.
Salut
Jo també esperava eixe comentari/article teu amb ganes.
És trist el país que tenim però que tenim que fer? resignar-mos o continuar lluitant? jo opte per seguir lluitant dins d’un país que està plé de gent que es deixa o es vén per quatre actes multitudinaris i per falses mentires com diu el PP.
Per al qui no s’anime li aconselle que mire el documental "ja en tenim prou" i s’animarà al vore les barbaritats que ha fet i continuarà fent el PP.
Adéu,salut i fins l’altra
P.D: i qui és el dirigent que demanava que no votaren a Compromís? Roderic?
Compromís ha tret més del 12% a la marina alta,no està gens malament.
Cal una nova visió sense distàncies, sense trams, uns altres ulls, un altre horitzó que ens porte a la victòria amb altra forma de veure i enfocar les coses. Cal l´ajut i l´organització. Cal la concienciació i mobilització amb novees idees i un altra mirada cap al futur.
Aprofitem el canvi, per reforçar-nos, i no per fer que la derrota siga una fugida cap a l´exili, com tú dius, interior tant com geogràfic. Que no s´esdevinga el nostre temps així. Jo tinc esperança i m´alçe cada dia amb més força, pot ser que abans, envers les circumstàncies. Pot ser amb un programa amb menys interessos i més projecció en les persones i les seves necessitats, puguem, ben aviat fer alçar a molts acomodats al sofá, i construir un moviment social renovat, popular i ben viu per transgredir tots els passadissos de l´incertessa que sembla avui, assetja els nostres dies i el nostre temps.
Comprenent que a cada lloc, a cada día, podem trobar a qualsevol racó, un nou paradís, que ens faci continuar amb el pas tranquil i combatent
Petons maco
Bé Josep, pensava que de tan gran decepció te se n’havien anat les ganes d’escriure i tot, jeje.Un poc el que em passava a mi el dilluns després de les eleccions, tenia tal esperança de que açò canviaria que el desengany va ser brutal.
La veritat és que vivim en la societat del "pan y circo", l’autoodi, meninfotisme i tots els sinònims que te s’ocurrisquen, però els únics amb capacitat per a canviar aquest estat de les coses som nosaltres, els autoconscienciats, els que no es conformen amb allò oficial i busquen l’altra veritat, la nostra veritat.
I si nosaltres, que som els únics que ho podem canviar som els que abandonem, estem acabats, més del que ho estem ara.
Així que no ens queda altra, des de tots els àmbits, continuant la partida.
Ànims i endavant.
des de l’exili, no cap al nord, sinó cap a orient, m’adone que la distància et fa veure les coses d’una altra manera. Els que vivim la major part de l’any fora del País Valencià podem fer de portaveus del que allà passa, canviar el punt de vista de la gent (o almenys discutir-lo) i, el més important, trencar molts dels tòpics i moltes de les barreres que la dreta està imposant.
Estem allunyats, però no desconnectats. La lluita continua, des de tots els racons del territori.
HOLA JOSEP SOC AKEI XIKET K EN VAS FIRMAR LATRE DIA EN PEGO , EN UN POSTER K EN VAU DONAR DE ROCK DE TARDOR MOLTES GRACIES I SI PODEU DEDIKEUME CAMALS MULLATS EL DIA TRES DE OCTUBRE EN PEGO RECORDEUME LLO ESTARE A PRMERA FILA GRACIES, UN SALUT, I ADEU K SEU PASEU BE EN EL CONCERTS K FEU