Com a complement al magnífic editorial del Vicent Partal d’avui (http://www.vilaweb.cat), vull afegir un comentari sobre la vessant legalista de l’intent espanyol per reduir el català únicament a l’àmbit del Principat. En concret, volen deixar sense suport legal el fet que el català és la llengua que també es parla a la nostra Franja de
Feia anys que cercava un article meu que duia aquest títol i que tenia perdut però no oblidat. Finalment, he trobat l’exemplar de la revista La fura, d’abril del 1992, on estava publicat, dintre d’un dossier dedicat, amb motiu del desè aniversari de la revista, al centenari de les Bases de Manresa, juntament amb altres
No és l’única mostra ni és la més petita, aquesta que diré, d’una actitud de certs historiadors, comissaris d’exposicions i gent del ram de la (bona, mala, poca…) memòria, que ignoren determinades dades i, doncs, escriuen versions incompletes, si no esbiaixades, de la realitat passada. En el procés valencià cap a l’estatut d’autonomia, durant els
Desfocalització Aquest és un fenomen que podríem qualificar com de mala consciència independentista, segons el qual la reivindicació d’independència sempre ha d’anar acompanyada i desdibuixada al costat d’altres reivindicacions (socials, econòmiques, de gènere, etc.). Com si hom tingués, normalment a partir de prejudicis esquerranistes, una mena de basarda, neguit o desfici per prioritzar la lluita
Autonomisme L’absorció de l’independentisme provocada pels plantejaments “unitaristes” apuntats adés (al lliurament anterior) sol donar una resultant autonomista, a la qual –tot cal dir-ho- s’apunten de grat alguns independentistes que aprofiten l’oportunitat per “fer la política possible” i, de pas, per viure de la política el millor possible. El poble català ha estat especialment procliu
Sublimacions Potser és una constant de l’espècie humana el fet de fugir d’estudi i, en particular, un costum dels independentistes projectar cap a altres nacions i altres lluites les frustracions i les dificultats arrossegades en la pròpia. Així, per exemple, el combat dels irlandesos per llur independència va influir pregonament en els primers separatistes catalans,
– Centrem-nos ara una estona en el problema d’Espanya: d’on penses que li ve, aquesta dificultat d’acceptar que els catalans no siguem com ella? – Uhm… És cert que cíclicament Espanya s’ha de mirar a l’espill, com aquella bruixa de la Blancaneu, perquè algú li cante les glòries. Ja s’ho farà. Pel que fa a
Eufemismes Un altre aspecte que ha contribuït força a dificultar històricament la detecció de l’existència de l’independentisme (en persones i organitzacions) ha estat l’intent continuat d’amagar-lo sota subterfugis i eufemismes. Un dels més usuals ha estat aquell tan rebregat de “nacionalisme radical”, amb la qual denominació mai no saps ben bé fins on arriba la
La llarga i lenta gestació històrica de l’independentisme català ha anat acompanyada d’una sèrie d’elements que, de forma recurrent, han dificultat la identificació i la impulsió de l’estratègia d’alliberament nacional. Cal advertir, d’antuvi, que no tots són imputables als contraris a la independència. També els mateixos independentistes hem contribuït, amb indefinicions i desorientacions pròpies, a
La dimensió ètica de l’obra de Joan Maragall (1860-1911), amb un inequívoc compromís cívic des de la seva condició de classe benestant, va merèixer un respecte molt generalitzat, per la significació de la seva alçada moral i, també, per la qualitat de la seva obra literària, ja molt reconeguda. Per això, Rodrigo Soriano, un dels
Amb motiu de l’anunci de la presentació del Tresor Cartogràfic de Catalunya, a l’espai Vilaweb, he pensat que algú hauria de fer un recull semblant de mapes, però de la Catalunya completa, altrament dita “Països Catalans”. De fet, ja hi ha un article força interessant de Pol Sureda, de l’any 2006, titulat “El combat per
L’editorial Malhivern anuncia la publicació, per a finals de març, d’un llibre interessant de la Núria Cadenes, que conec bé i que us recomano. És el cinquè de la col·lecció L’Estel i es titula Josep Guia. L’independentisme complet. Destacats del llibre: “Si som una cultura, si tenim una llengua, si som una nació, com és
Ahir es va fer el cercavila de Carnestoltes que cada any organitza l’Assemblea de Veïns de Benimaclet. Amb foc de dimonis, colles infinites de dolçaines i tabals, grups de dances de la terra, la Mulassa i els gegants de Valls, les Moixerangues valencianes, un grup de folklore dels Andes, una filada de moros, les autoritats
Algun especialista en història econòmica hauria d’estudiar i quantificar l’espoli que, des del segle XV, se’ns ha fet en benefici de la cort castellana. Un drenatge continuat de béns i diners que va començar amb el regnat de Ferran d’Aragó, el “rei catòlic”, i que s’ha mantingut fins avui. Fóra convenient un estudi com el
Jordi Fornas és batlle de Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció Ponència d’en Jordi Fornas a l’assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) feta a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013, per tal que els ajuntaments de Catalunya, exercint la seva sobirania