Avui, si l’encerto amb el pronòstic que vaig piular el dia 21 (CiU s’estanca; PP baixa; PSC cau; ICV es manté; ERC es recupera; SI creix; C’s puja; CUP entra), és a dir, si s’acompleix el desig de tants i tants milers de patriotes, serà elegit un Parlament d’àmplia majoria sobiranista. Aleshores, si la força
Avui ha fet 522 anys que es va editar, a València, el Tirant lo Blanc, la primera novel·la moderna d’Europa. Per això, reproduesc un llarg fragment inicial de l’article “Obres de Corella en el Tirant. Revisió de fonts i dates”, de la Maria Conca i meu, que es publicarà en la revista electrònica Catalonia, del
Llegim al Tirant lo Blanc una referència literària clàssica a les dues condicions que han d’acompanyar un dirigent: “Tirant era molt amat e temut” (cap. 133). I encara que, habitualment, s’ha pressuposat que el col·lectiu actor de tals accions (amar i témer) havia d’ésser un mateix subjecte, tot el poble (especialment quan l’amat i el
Fa poc dies, una coneguda meva barcelonina em contava que una amiga seva, també de Barcelona però que es considera espanyola, la volia aconsellar sobre el vot del 25 de novembre i li deia: “Aquest López Tena no el votis, que és molt perillós”. I així és, en efecte. Aquesta dona havia captat perfectament, des
Em referesc al català de fora del Principat però dins de l’Estat espanyol. És a dir, al català de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes i al que parlen altres milers de catalans que resideixen en pobles i ciutats d’Espanya. Quan Oriol Junqueras va fer de teloner d’Artur Mas, pontificant que
Els qui portem molts anys amb una militància ininterrompuda lluitant per la independència de la nostra nació, ho hem fet i ho fem, entre altres coses, per salvar la llengua catalana de la seva (anunciada) extinció. Per això, no entenem la independència amb el castellà com a llengua cooficial, perquè això és incompatible amb l’objectiu
Mai no s’ha esborrat de la meua memòria aquella màgica presentació del disc Quan el mal ve d’Almansa, al Teatre Escalante de València. Em vaig sentir corprès i profundament emocionat. Quina música, quines lletres, quina força! No era la primera vegada, ni en seria l’última, que Al Tall em feia enrogir els ulls, amb el
Federals de poca fe i encara de menys creença, que seguiu amb complaença els dictats del Psoé On és la vostra bandera? En quin armari dormia? Com ningú no la tenia per ensenya i per drecera? No l’heu alçada a Madrid enfront de l’espanyolisme, i ara l’independentisme és qui us fa aixecar el crit? Teniu
L’alcaldessa de la meua ciutat, València, de nom Rita Barberà, és la negació personificada de la cultura. És un tros de carn que beu, menja, rota, defeca i parla sense solució de continuïtat i sense torcar-se… la boca. Quin despropòsit de dona! Quina exhibició d’ignorància! Quina bròfega més regran! Com s’atreveix, aquesta analfabeta en català
Qui defensarà i vindicarà la Catalunya completa en les properes eleccions al Parlament de la Catalunya autònoma? Què diran sobre els Països Catalans els programes de les diferents candidatures? Quants valencians i mallorquins, homes o dones, hi haurà a les llistes respectives, donant testimoni de tota la nació catalana? Si el Principat de Catalunya no
Estem a punt de viure un canvi qualitatiu, és a dir, la transformació que es produeix quan, després d’un (llarg) procés d’acumulació de petites quantitats, aquestes fan una mutació i provoquen una nova qualitat. Passats anys i anys de creixement constant de l’independentisme, encara sota el domini espanyol (i francès), arriba un dia en què
Postdata al meu apunt d’ahir: Hi ha una frase de Mas que el delata. La primera declaració que va fer després de l’entrevista amb Rajoy va ser: “Això ha anat molt malament”. Xe, molt malament per a qui? No per als independentistes. Ha anat malament per a l’entesa de Catalunya amb –i dintre– d’Espanya, per
No me’ls crec els dirigents de Convergència que, de sobte, se n’han pujat al carro de la independència i han agafat les regnes de l’estat propi. Fa dues setmanes demanaven que la corrupta Espanya en fallida els rescatés econòmicament i ara són independentistes? No encaixa, això. Més aviat, em fa tot l’efecte que, davant de
Dos dies abans de morir, encara amb ple coneixement, ens va deixar un missatge a la Maria Conca i a mi: “Morir-se en aquest temps és una bona cosa, perquè l’independentisme està guanyant”. Sempre generós, estava content per l’embranzida independentista, encara que ell ja no hi seria per celebrar-la. Tornat de la Diada, vaig anar
Quin sarcasme que la família acastellanada dels cacics de Castelló de la Plana tinga el mateix llinatge que mestre Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana. La seua castellanització –com sol passar en general— va emparellada a la manca de cultura i d’educació que els caracteritza i de la qual en fan ostentació.