Distorsions en l’ndependentisme (II)
Eufemismes
Un altre aspecte que ha contribuït força a dificultar històricament la detecció de l’existència de l’independentisme (en persones i organitzacions) ha estat l’intent continuat d’amagar-lo sota subterfugis i eufemismes. Un dels més usuals ha estat aquell tan rebregat de “nacionalisme radical”, amb la qual denominació mai no saps ben bé fins on arriba la “radicalitat” mencionada. De fet, el grau de “radicalitat” que hom adjudica a alguna persona o ideologia depèn de la perspectiva de l’emissor, de manera que allò que és “radical” pels uns és “moderat” pels altres. També, en aquest cas, hi ha historiadors que han distorsionat durant anys l’independentisme com a objecte d’estudi, dissimulant-lo sota l’esmentada etiqueta deformadora, deixant-se dur per prejudicis ideològics, arribant sovint a no aclarir si els “nacionalistes radicals” estudiats reivindicaven la independència o no.
Un altre eufemisme més recent és el de “sobiranisme”, que és una paraulota únicament vàlida per a entesos (en llenguatge polític), ja que el poble, en general, en sentir parlar de “sobirans”, “sobiranes” o “sobiranies” sol pensar en reis, reines i reialmes (antics o antiquats) o en conyacs. A més, des del punt de vista de l’accepció estricta del mot, fixeu-vos que la sobirania ja la tenim (si més no, parcialment: el Parlament del Principat n’ha fet una declaració, tot afirmant-la amb èmfasi), mentre que la independència no la tenim (el Parlament encara no gosa declarar-la o proclamar-la). Així doncs, el terme sobiranisme és un dolent i imperfet substitut del concepte independentisme. Ja dic, per a saberuts, i encara…
Com deia Joan Fuster: “L’eufemisme és ja, en si, una mentida”
Beneixama, 29 de març del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!