Josep Guia Marín

Algun especialista en història econòmica hauria d’estudiar i quantificar l’espoli que, des del segle XV, se’ns ha fet en benefici de la cort castellana. Un drenatge continuat de béns i diners que va començar amb el regnat de Ferran d’Aragó, el “rei catòlic”, i que s’ha mantingut fins avui. Fóra convenient un estudi com el que va fer Francesc Ferrer Gironès per a documentar les agressions lingüístiques, però ara per a les espoliacions econòmiques.

Si inventariar-ne l’abast és una tasca feixuga que donaria un resultat esfereïdor, conèixer-ne alguns detalls ens permet veure fins a quins extrems s’arribava en la dèria espoliadora i amb quina naturalitat s’hi aplicava. Les grans contribucions dineràries, que es veien obligades a lliurar les institucions de la nostra terra per sufragar les despeses d’una cort insaciable i d’unes empreses imperials, són descrites així per l’historiador espanyol Manuel Ballesteros, amb un punt de cofoisme monàrquic: “En una palabra: el Rey [Ferran el Catòlic] tuvo en Valencia, sus gentes y sus tierras, una segura arca abierta que le proveía generosamente en los momentos de penuria”.

A banda d’aqueixes subvencions, subsidis i préstecs que diputats, consellers i jurats acordaven, de grat o per força, mencionaré ara alguns aspectes menors, força significatius. Per exemple, el fet que, fent bo el refrany que diu “Del pa del compare, bon tros al fillol”, l’any 1487, el rei va regalar a la seva germana Joana, reina de Nàpols, però pagant-ho València, 20 esclaves mores provinents de la conquesta de Màlaga. O les enormes quantitats de sous anuals que es consignaren a favor dels seus servidors més fidels i llagoters (Coloma, Saera…), a càrrec de l’erari públic valencià.

Des de València cap a la cort, el flux de tota classe de llaminadures (confits, citronats, massapans, codonyat, taronges dolces, carbassat…) va ser constant, així com de moltes altres vitualles (fruites, conserves, gallines i capons, tortugues, farina candial, vins…) i estris diversos (candeles i braons, pells, teles, paper, perfums, dotzenes de pintes, vaixella, barrets, jocs de naips i d’escacs, llibres, ventalls, sabates, tapissos, flassades, instruments musicals…), tot a costa dels valencians. I sovint, directament furtat als conversos valencians perseguits per la Inquisició: En carta del 20 de juny de 1489, el rei encarrega al Batlle general que li trameti, per a les infantes, els vidres i perfums que han arribat a mans dels inquisidors. Fins i tot, les joguines dels fills dels conversos perseguits varen anar a parar a les mans dels fills del reis catòlics perseguidors…  No hi tenien empatx.

Em fa l’efecte que, a la cort de Madrid, encara no s’han empatxat de tant de robatori.

València, 20 de febrer de 2013

 https://twitter.com/JosepGuia

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!