El mapa nacional català
És lògic que la majoria de referències inicials a la nació completa foren d’indole lingüística i, sovint, amb una intenció pedagògica pròpia de l’escola primària que no teníem i que, en aquest sentit precís, gairebé tampoc no tenim encara. Tanmateix, dintre del recorregut històric pels mapes nacionals complets, en destaca un que, retolat significativament “La nostra pàtria” (1932), “constitueix un exemple primerenc d’ús del mapa esquemàtic de Catalunya-nació com a icona”, segons les paraules de Sureda. És un mapa de l’organització Palestra, que havia fundat Josep Maria Baptista i Roca i que va estar presidida per Pompeu Fabra.
Després d’aquest, el mapa següent que cal destacar en aquesta intencionalitat d’alliberament nacional, per la gran incidència que va tenir en la represa catalana sota el franquisme, és el famós i perseguit “Països Catalans: divisió comarcal” (1962), d’Antoni Bescós, publicat per Joan Ballester i Canals.
La internacionalment reconeguda escola cartogràfica catalana, des d’Abraham i Jafudà Cresques fins al Ciemen, s’ha preocupat més dels mapes d’Europa i del Món que no pas dels mapes de la pròpia nació. Ha estat una feina important i meritòria però cal que ens hi posem a divulgar, tant com sigui possible i des de tots els punts de vista, el mapa de tota la nació catalana. I qualsevol excusa serà bona per dibuixar, sempre, el mapa complet de Catalunya.
València, 11 de març de 2013
Portals recomanats:
http://catalunyacompleta.blogspot.com
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’agraeixo els elogis que fas del meu treball. Pel que veig, emperò, només en coneixes un capítol: si vas al lloc web, El Talp (adreça adjunta) trobaràs el treball complet; va dels inicis fins al 2006.
En els propers mesos espero que es publiqui en paper, en versió corregida i ampliada.
Ànim, i endavant!