Ser un deshonrat no és un tret inherent a la condició humana. Em nego a acceptar el lloc comú segons el qual la corrupció és una xacra inevitable “perquè tots som iguals (de pocavergonyes)”. En general, en tota mena d’entitats de la “societat civil” (empreses, associacions, esplais, centres excursionistes…), és excepcional que hi hagi membres
Guanyades ja dues sentències (gràcies a l’advocada Mercè Teodoro) contra les multes imposades a ACPV per l’existència i el funcionament dels repetidors de TV3 al País Valencià, i esperant la reobertura de la connexió, fa uns dies vaig escriure al Twitter: “El monopoli televisiu castellà al País Valencià és una arma de destrucció lingüística massiva.
En ocasió de la possibilitat de realitzar, al Principat, un referèndum sobre la independència (cada vegada més rebaixat a una consulta de pregunta incerta), està apareixent tota una legió de picaplets legalistes que, sense més horitzó que l’actual legalitat espanyola, intenten evitar el referèndum i, no cal ni dir-ho, la possible declaració (unilateral) d’independència, condemnant-los
A l’esborrany de la Declaració de Sobirania del Poble Català que s’acaba de publicar, no hi ha ni una sola referència a la nació catalana completa. I això és realment lamentable i alarmant. Si el procés ja comença amb aquestes renúncies, podem esperar que no seran les úniques. Algú podria pensar que no és el
En la carta “Palma, Menorca, territorialitat”, la darrera de les creuades entre Martxelo Otamendi i Vicent Partal, deia aquest que “Grups com Esquerra, la CUP o Solidaritat remarquen una vegada i una altra que la nació són els Països Catalans, però afegeixen que la independència serà gradual”. Això encara no és ben bé així. Ja
Hi ha un tipus de concordances lingüístiques i temàtiques (entre obres d’un primer autor A i una obra d’un segon autor B) que no s’han de conceptuar com a fortuïtes ni com a fruit de l’atzar, quan sabem del cert (per altres concordances textuals més extenses entre A i B o per declaració del propi
Les Universitats de l’àrea catalana, agrupades en la Xarxa Vives, han obtingut molt bona nota en el rànquing Sir World Report de l’any 2012, que avalua la producció científica de 3290 centres superiors de recerca de tot el món. Quatre universitats catalanes entre els 300 primers llocs i set entre els 1000 primers. En conjunt,
Quin goig fa de veure el Palau de la Música Catalana, ple de gom a gom, amb el públic i els cantaires fent voleiar senyeres estelades i cridant “independència”! Ho he vist des de ma casa, a València, amb les imatges de Vilaweb, tot just arribat del Canadà. Si l’espectacle era emocionant, pels participants i
A la ciutat de Guelph (Ontario, Canadà), on ara em trobo, hi havia la fàbrica de capells, barrets i gorres més famosa del món. Perquè amb ells hem vist cofats tots els personatges de l’Amèrica del Nord del primer terç del segle XX, des dels presidents dels USA fins als gàngsters de Chicago o Detroit,
Alguns estudiosos de la literatura catalana del segle XV han tractat obres i autors amb una notable lleugeresa pel que fa a les dades contextuals, sense filar gaire prim a l’hora de situar-los com cal en la realitat i el temps històric concret en què van viure i es van produir. Això ha provocat que
Aquesta és la trampa. En la resposta a la interpel·lació d’Alfred Bosch, el ministre Wert, amb posat de demòcrata i de conciliador, afirma que, al seu avantprojecte de llei, “el catalán tiene, como mínimo, el mismo tratamiento que la llengua castellana”. A banda del fet que això no és així, el que cal denunciar és
De vegades fa l’efecte que defensem el català des de la feblesa que suposa tenir assumit la condició de poble ocupat. Vull dir que partim del fet de la presència quotidiana i habitual del castellà (o espanyol, però en aquest article prefereixo emprar la primera denominació) entre nosaltres, com si fos natural, “de tota la
És sabut que, fins no fa gaire temps, determinats empresaris valencians, amb una certa aquiescència per part de la resta, promocionaven l’anticatalanisme al País Valencià i, en concret, subvencionaven els grups més conspicus del blaverisme feixista. De moment, això sembla que s’ha acabat, no tant per la crisi, que està carregant-se tota mena de “subvencions”,
Potser no té importància, però m’ha sorprès la tranquil·litat i fins i tot la complaença de Duran Lleida en comentar el bon resultat electoral que ha obtingut ERC (en bona part a costa de CiU). Diu el secretari general de CiU: “Ens ha sorprès la pujada d’ERC? Sense menysprear-la, i sense deixar de felicitar-los, a
Correm el risc que, una vegada més, ERC posi l’allau de vots independentistes que ha rebut al servei del partit de torn que regenta l’autonomia (primer CiU, després PSC, ara CiU) i al servei, és clar, de quotes de poder i d’influència en aquesta pobra, trista i arruïnada Generalitat. És veritat que, ara, hi ha