Desfocalització
Aquest és un fenomen que podríem qualificar com de mala consciència independentista, segons el qual la reivindicació d’independència sempre ha d’anar acompanyada i desdibuixada al costat d’altres reivindicacions (socials, econòmiques, de gènere, etc.). Com si hom tingués, normalment a partir de prejudicis esquerranistes, una mena de basarda, neguit o desfici per prioritzar la lluita per la independència, ignorant o menystenint el valor subversiu que té aquesta lluita per ella sola, sense necessitat d’additius. Un valor subversiu de primer orde (a jutjar per les reaccions que provoca entre els rengles enemics) contra els aparells de poder més immediats de les classes dominants, és a dir, contra els estats espanyol i francès. Considerar que l’alliberament nacional no té prou entitat revolucionària per ell mateix, en aquesta fase de la lluita, és no fer una anàlisi correcta, parlant des del marxisme. I és no voler aprofitar el gran potencial (cultural i social) de la lluita independentista, caminant plegats en aquest trajecte fins aconseguir la independència. Per això, el fet de no focalitzar la independència com a objectiu primer i prioritari és un afebliment de la lluita.
Indefinicions
La reivindicació d’un estat català ha estat envoltada d’una certa indefinició política i socioeconòmica. Això era prou natural, en la mesura que l’objectiu es veia llunyà, tot i que, precisament per aquesta llunyania, la major part dels independentistes el consideràvem coincident amb altres dos objectius: la reunificació nacional i el socialisme. “Independència, socialisme, Països Catalans”, el triplet encunyat pel PSAN, sabem avui que no l’assolirem de forma simultània. Cal, doncs, adequar l’estratègia de lluita (pels tres objectius) a la realitat. Si és previsible, en un primer moment, la independència només del Principat, ¿com i amb quines concrecions s’ha de continuar el combat per la unitat nacional i per la construcció del socialisme? ¿Quines mesures socioeconòmiques cal endegar, de bell començament del nou estat català, favorables a les classes populars? Al capdavall, les classes populars són les principals protagonistes del procés i les més interessades objectivament en guanyar la independència, especialment en aquests temps de crisi econòmica i robatoris capitalistes generalitzats. I, d’altra banda, ¿quines mesures polítiques i econòmiques cal impulsar per aconseguir la incorporació al nou estat català dels territoris de la perifèria nacional? Hi ha independentistes, amb posicions ideològiques diferents, que coincideixen a no voler situar-se en aquesta perspectiva, els uns (més dretans) per regionalistes –no volen més “estat propi” que el del Principat– i els altres (més esquerrans) per infantilistes –no volen la independència si no és de Països Catalans i socialista, és a dir: no volen la independència (la primera que es pot guanyar).
Intervencionisme internacionalista
El posicionament actiu i partidista en afers allunyats de la causa catalana és una actitud que, segon i com, ens pot crear més enemics que no pas amics, és a dir, que pot perjudicar la lluita per la independència nacional i el seu reconeixement internacional sense aportar-hi cap benefici. Per això, en aquesta qüestió, cal actuar amb astúcia i mirant per nosaltres, sempre pensant a prioritzar allò que convé a la nostra lluita. La solidaritat internacional amb lluites d’alliberament d’arreu la podrem exercir millor si desenvolupem amb èxit la nostra. En general, els moviments d’alliberament nacional del món és així com actuen.
* * *
Actualment, amb l’amplíssima demanda social d’independència que hem assolit, alguns dels elements distorsionadors mencionats (en la sèrie d’articles precedent) ja han estat superats, gairebé definitivament, però la solució o la superació d’altres esdevé més peremptòria. L’abandonament definitiu de l’autonomisme, l’acció política coratjosa independentista, la definició concreta del procés complet, la internacionalització positiva de la causa nacional catalana, la significació política i econòmica progressista i popular del futur estat, la vindicació permanent de la Catalunya completa, etc. són algunes de les qüestions pendents. Pendents de definició correcta i de lluita decidida.
València, 20 d’abril del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Llàstima que tu i la teva gent no estigueu al vaixell on hauríeu d’estar per enriquir aquest debat.
Salut