Proclama d’independència del Califat de Benimaclet
Ahir es va fer el cercavila de Carnestoltes que cada any organitza l’Assemblea de Veïns de Benimaclet. Amb foc de dimonis, colles infinites de dolçaines i tabals, grups de dances de la terra, la Mulassa i els gegants de Valls, les Moixerangues valencianes, un grup de folklore dels Andes, una filada de moros, les autoritats del consistori carnestoltenc i tot de gent disfressada, el Moro Maclet i el Cavaller Tirant van recórrer els carrers d’aquest antic i honrat poble de l’Horta de València. I com a cloenda, la proclama d’independència que, des del balcó de l’Assemblea, amb bona veu i entonació, va ser llegida pel Vicent Partal.
Ja ha arribat el Carnestoltes
amb bullangues i disfresses,
cercaviles i revoltes
i borratxes alcaldesses.
Ja són més de quinze voltes
que fem les festes revesses
on savis i poca-soltes
ballen amb les diablesses.
Diablesses i dimonis
fan petar trons i masclets
deixant uns clars testimonis
de qui són els bons maulets,
cremant amb foc de butonis
els podrits botiflerets
que desfan els patrimonis
de tots els Benimaclets.
Benimaclet, poble honrat,
poble de gent lluitadora,
que ja està més que cansat
de la plaga inquisidora:
el Borbó mig esquerdat,
el Rajoy, que és ben bacora,
el Blasco, fill imputat,
i la Fabra, una penyora.
De penyores, n’hi ha més:
els del València futbol,
els podrits del Corte Inglés,
l’Opus Dei i son estol,
els banquers furtadiners,
el fill de Jordi Pujol,
tots els votants dels pepés
i els qui imposen l’espanyol.
Què farem, la bona gent,
per evitar tanta erra?
Què farem de continent
per refer tanta desferra?
Convoquem a sometent:
Via fora! És la guerra!
Amunt el poble valent
i cridem: Visca la terra!
Ja n’hi ha prou de retallades
de wertgonya i de feixistes,
deixem-nos de collonades
tots els independentistes,
voleiem les estelades
i votem les bones llistes,
acudim a les trobades
i no paguem autopistes.
Amb l’irritare crabrones
ens fiquem en un vesper,
un niu de rates andrones
que tantost caldrà desfer.
Mirem de la mar les ones,
i aixequem un gran veler,
Valències i Barcelones
com antany saben què fer.
Fem anar la guillotina,
sense por, amb contundència,
per fer una escabetxina
de tota aqueixa indecència.
Sense posar-hi sordina
davant de tanta insolència,
amb veu alta i cristal·lina
proclamem la independència.
IN-DE-PEN-DÈN-CI-A
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Beni es fill en moro i per tant en un topònim àrab ? Així ho solucionen sempre . Potser si , però quan vingueren en pobles i el lloc ja existien i ja tenien nom.
Benilloba per exemple parla de fill de lloba ?