El clam del corredor mediterrani
Feia anys que cercava un article meu que duia aquest títol i que tenia perdut però no oblidat. Finalment, he trobat l’exemplar de la revista La fura, d’abril del 1992, on estava publicat, dintre d’un dossier dedicat, amb motiu del desè aniversari de la revista, al centenari de les Bases de Manresa, juntament amb altres col·laboracions de Joan Crexell (“Naixement de l’independentisme”), Lluís M. Xirinacs (“La transició a Catalunya, 1970-1982”) i Jordi Bilbeny (“Mitjans de comunicació, ideologia i alliberament nacional”).
En dono notícia perquè l’article pot considerar-se com a pioner en alguns aspectes relacionats amb aquest “eix mediterrani” amb què avui s’omplen la boca molts badocs, a més d’algunes persones sensates. És cert que l’article també té una certa dosi de mala llet, adreçada a aquells connacionals que treballaven contra l’independentisme, des del “nacionalisme”, i a aquells que ens acabaven de plagiar el discurs independentista i, amb ajuts econòmics i mediàtics importants, obtindrien un bon resultat electoral i posarien l’independentisme al servei de l’autonomisme (que els pagava la maniobra).
El destacat de l’article feia així: “L’eix València-Barcelona –o millor: Perpinyà-Alacant– és un eix clandestí. Els poblaments ibèrics, la via augusta romana, la Tarraconense cristiana, l’itinerari de Jaume I, l’esplendent món català baix medieval, la guerra comuna contra el primer Borbó espanyol o la Renaixença literària –fets tots ells, exponents d’una real i continuada unitat– semblen deixats a l’oblit o, com a molt, al pasturatge dels enyoradissos”.
Crec que la situació, respecte a això, ha millorat una mica però tampoc no cal voltejar campanes. Podeu trobar l’article complet, al costat d’altres treballs meus, al portal: http://www.academia.edu/3470722/El_clam_del_corredor_mediterrani
València, 6 de maig del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!