ARCHILETTERS

Avui hem fet una prova de testeig d’heterogeneïtats i discontinuïtats sobre el mur de contenció de terres que calia impermeabilitzar del qual ja vam enraonar i explicar fa uns dies. Després de les dues proves podem constatar que tenim una solució global bastant adequada des del projecte. Tanmateix, i no vam tindre en compte, quines eren les falles d’una execució feta aproximadament 35 anys arrere. Un projecte, és sempre, un procés obert de prova/error. Tampoc disposàvem dels mitjans econòmics per a poder encarar-se a una solució final. Avui ja diposem d’una empresa constructora amb qui hem de caminar plegats i els diners pe a fer-les. Fa tres anys no. Per ço, n’érem a l’aguait.

El dubte ens va sorgir en veure que pels forjats corria aigua acumulada per dins dels revoltons de morter de ciment i per les biguetes cap a l’interior dels vans. Hem procedit a realitzar trepanacions cilindríques de 10 mm de diàmetre amb un angle d’inclinació de 60º i una profunditat de 40 cm. que traspassava la corretja perimetral d’encadellament de sostre i mur.

Hem introduït unes vàlvules antiretorn mecàniques amb maneguet de neoprè, que, en roscar-se, s’expandeixen i s’ajusta a les irregularitats de la cavitat tancant les -possibles- acanaladures per a poder evitar pèrdues de pressió.

Tot tancant el circuït per a que en connectar la mànega d’aigua bombejada (entre 12 a 15 litres sols) penetràs dins de les concavitats del mur.
La bomba de pressió llançava aigua a 20 atmosferes. Hem conclòs que hi ha falles importants que caldrà obturar, doncs, quan els van executar hi ha bosses d’aire que no van reparar en el seu dia d’execució fa més de tres dècades.

També ha fallat la capa d’impermeabilització del trasdós que dóna a un jardí municipal que tots els dies és regat. La impermeabilització precària avui fou feta a base d’unes plaques de fibrociment reblides d’argila que ha funcionat bé durant molt de temps  però que en l’actualitat ha perdut la seua eficàcia.
L’argila té el problema de retenció de l’aigua intersticialment, que absorbeix o deixa anar segons l’època de l’any. Amb els subsegüents canvis de volumetria.
En injectar-li hem pogut comprovar com eixia aigua pels revoltons i mur barrejada amb argiles deixatades i altres sòls que han tacat la paret interior, com podem constatar en fotos i vídeos.  

Per tant, la conseqüència és que a més de la metodologia proposada des del projecte, caldrà procedir a realitzar infiltracions de resines per tal d’obturar aquestes ‘buidors’ amb injeccions (infiltracions al mur ençà l’extradós) des de l’interior de l’intradós del mur a base de morters amb resines epoxídiques. El hàndicap de les infiltracions radica en que obturem entrades conegudes i l’aigua sempre cerca -i en troba-, de nous conductes de penetració a distàncies impensables.

  

Pengem una sèrie de fotos amb d’altres dos vídeos del procés en el “vull llegir la resta…“