Demà és sant Antoni, el sant per excel·lència dels Països Catalans. I anit, la seva revetlla, molt i intensament celebrada i viscuda a Mallorca. Les gloses, enguany, piquen i picaran de valent, i el nostre impresident (ja ho val, quin rodolí!) és objecte de les més coentes. Si va a dir ver, s’ha convertit en el protagonista absolut dels glosats.
Em deia una amiga que, amb l’excusa dels excessos, atacs i altres beneitures impresidencials, tothom s’anima a glosar amb més o menys fortuna però amb la màxima intenció i ràbia.
De les moltes que m’han fet arribat amics, amigues, coneguts i conegudes, saludats i saludades, en retrec una que em fa molta gràcia i que m’ha fet arribar Antònia Fornès i Ramis, amiga “ocebera” d’Inca. Diu així:
Sant Antoni remil llamps
duis-vos-ne es pi de Ternelles
juntament amb n’Estarelles
i na Juana Mari Camps.
I si en es mateix viatge
vos-ne duis es president
jo em faré penitent
i besaré vostra imatge.
I per il·lustrar aquest comentari apressat santantonier, una foto potent, molt intensa, del sinuer Macià Puiggròs que la revista Díngola i la delegació de l’OCB fan córrer per donar els molts anys a tots els Antonis i Antònies.