marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
4 d'abril de 2010
3 comentaris
TUTUP
No ens fa res malviure
només amb monosíl·labs.
I tot, per no voler dir,
pels ulls i els miocardis,
que l’amor somnia la vida
i que tots els somnis
no fan més que encarnar l’afecció.
I amb onomatopeies
no espantarem l’angoixa
que sobrevola aquesta nostra
carrera ràpida
cap a l’infern de l’afàsia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…la vida és un somni? /
(o per ventura no /
és ben segur que no) /
nevessitam ales /
per volar per damunt de /
qualsevol (afàsia no, que és involuntari)
oblit ////////
“en cada bri de cosa”, en cada mirada a l’altre, en cada somni i esperança. D’afecció en afecció, l’afàsia serà el repòs silent en un cel acompanyat. Tot encarnant l’afecció des d’ara.
Molt inspirat el poema. Gràcies.