marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
TANTA PLUJA REBLANEIX LA CLOSCA
Plou sense aturar des de bon matí, el vent ha fet acte de presència durant hores deixant rastres d’horror i a casa han nascut goteres. Hem hagut de tornar a armar atuells receptors i el degoteig no acompanya gens, ans al contrari: tantes gotes malaies acaben per enfollir, certament. Per la seva cadència pots saber si la pluja minva o augmenta. I les informacions meteorològiques no són gens favorables: preveuen aigua quatre dies seguits. Si els meteoròlegs televisius anassin més carregats de popes, diu la meva tia Pereta, no s’errarien tant.
Quan aprendrà a ploure, la nostra illa? Tanta inclemència em treu de polleguera i em nua tots les nervis, els curtcircuita. Sent batre la pluja a les persianes i els ais i altres laments s’enfilen al cap del cor com feristeles espantades. En el cap del tió s’hi troben totes i ja se sap què passa quan són més els peus que les testes. No em deixa concentrar, aquest maleït temps malcriat i irresponsable, i m’havia compromès a ajudar un nebot a fer un treball. He hagut de mentir com un vulgar sapastre inventant-me una migranya. Tanta humitat m’encarcara les articulacions i els pensaments bons. Caldrà fer rogatives perquè cessi tanta calamitat. Que no hi ha fe? Qui
ho diu? Qui la mesura? Quina muntanya he d’empènyer perquè deixi de ploure i les goteres callin?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
o una ocurrència de les meves, Jaume. Agafa una tovallola gran per cada gotera i la poses a dins del pot que hi hagis instal.lat a sota. A veure si això, amortia el soroll de les gotes.
…”m’havia compromès a ajudar un nebot a fer un treball”… Hehehe!
Pel què fa a les articulacions, a mi em passa igual: em fa mal tot.
Però, els bons pensaments, per ara, no els tinc gens encarcarats. 🙂
A veure si et funciona l’invent, com a mínim, prova-ho…