marginàlies

A la taula on hi deix o hi acumul desordenadament tot allò que es refereix a l’escriptura, en molt poc temps s’hi han fet lloc set llibres i l’ànsia per llegir-los es desborda. No sé per quin començar perquè estic segur que tots em diran molt i bé perquè són d’autors referencials que mai no em deceben. La majoria són regalats per persones estimades que em coneixen els gusts literaris, estan a l’aguait de les novetats i les adquireixen per mi. Som molt afortunat, efectivament.

Alguna vegada he pensat que si cal ser alguna cosa en aquest món que tothom es disputa, l’únic que voldria ser en ser gran, en tenir el seny complit, seria lectura. No lector: ser el fet i l’efecte de llegir, que òbviament no té forma ni la necessita per ser plenament. És llegint i provant d’imitar les lectures que em sacsegen que em sent a plaer, que not que ocup un cert lloc en aquest cultiu d’humanitats en destret que és la vida. Ser lectura, sí, així d’estrany però d’autèntic. No vull ser un personatge, vull ser el bessó del personatge; l’esperit, si s’entén més.

Voler ser permanentment l’estat que hom adquireix mentre llegeix, mentre es fa lletres endins, furgant en el significat de cada mot per compondre l’univers que es crea a mesura que la lectura s’expandeix. Llegir és un acte solitari que t’aïlla del món conegut; qui llegeix, mentre ho fa, s’allibera d’ell mateix per ser pulsió lectora. Res millor, per tant, que ser permanentment aquesta lectura que, com una lluerna, tanmateix delata la seva presència.