marginàlies

El set de febrer d’aquest any, el Dijous Llarder, una bona colla de menestrals es reuniren a la plaça de Cort per exigir l’alliberament de set dels seus, que el dia abans havia fet empresonar el virrei Miguel de Gurrea. El 16 d’abril es crea una junta d’electes, la tretzena, seguint el model de la germania valenciana. La constitueixen Joan Crespí, l’instador, i dotze tretzens: vuit dels menestrals i quatre forans.

La redempció dels censals, l’eliminació d’impostos i l’aplicació sense dilació de la sentència reial de 1512, que establia la realització d’un nou cadastre general de l’illa, eren les principals demandes agermanades. Els agermanats sostenien que aquesta sentència suprimia els impostos sobre el consum i que tothom havia de contribuir d’acord amb el seu patrimoni. Això suposà, de fet, la supressió a l’illa de drets onerosos (la molitja i el quint de vi entre d’altres) i l’aplicació d’una nova política de quitació dels censals. Totes aquestes mesures foren designades com la Santa Quitança, que tenia l’origen en el crit agermanat per excel·lència: Qui deu, que pac!

Les mobilitzacions contra les retallades en tots els serveis públics i el desmantellament de l’estat del benestar; la lluita contra els desnonaments; les reaccions contra la desdemocratització que, com més va, més s’enfila, sense cap mena poden tenir de referents els agermanats. I, a la vegada, seria bo, molt nutritiu com a poble i un acte suprem de justícia, enaltir com cal aquells que del bé comú en feren causa fins a la mort.