marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de gener de 2023
0 comentaris

LA FATIGA DE L’OBLIT

La mirada ja no troba panorames de mar amb horitzó clar que li encalmin els arravataments de l’opacitat i les penombres. Que sigui la tempesta qui desdibuixi els camins perquè es perdi l’enyor que destrossa la roca i fa callar la música dels que s’enfronten a l’amor amb les nafres descobertes. Sí, és la melangia que vola gens falconerament, com un teulader exhaust, que demana a la pluja fins quan ultratjarà la secada. Que ho digui la pluja, que no permet el foc; que digui què vol, quin vol han d’emprendre els morts que s’assadollen d’aigua per a una travessia de pols i rocs sense nau ni marineria. Els morts que reclamen altres sepulcres, que la terra primera que el acollí jo no els és lleu i no hi troben repòs ni la fatiga extenuada de l’oblit ni l’afonia del silenci.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.