Plou bé, a l’hora del cafè dels funcionaris. Així hauria de ploure sempre: regularment, com si la pluja també fos funcionària. Ens cal, sobretot per estovar tant cantinflejament, tanta parlaria sense solta ni volta. Voltats de mentiders, cínics, lladregots i carotes fa mal de veure el caire elegíac de l’aigua que no sap fer res més que ploure. És aplicada i cau com sempre ha fet, amb una pràctica aclaparadora i una eficàcia que ja voldrien els llepaires i els paparres del poder.
Gadelles que no fan més que histeritzar el cos macilent de la civilitat.
Ratzinger es retira de Papa emèritament i espera el seu successor des de Castelgandolfo. Mala ombra per al qui vingui. Més de sis-cents anys, feia que no es vivien fets com aquests. Per ventura convindria a la catolicitat, tenir més d’un Papa; o papessa.
Va, no cal desbarrar, em diu la pluja, que segueix caient amb seny de bístia vella. No n’entén, de misèries humanes ni d’intrigues vaticanes. Ès la pluja, simplement, que cau amb saviesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!