marginàlies

Ahir diumenge, coincidint amb la Fira de Llucmajor, la delegació de l’OCB al municipi i l’Associació en defensa dels drets dels ciutadans varen lliurar al president del Govern, José Ramón Bauzá, un manifest a favor de la cultura i de la llengua catalanes, i de l’educació i de la sanitat públiques. Els ncarregats de fer-ho varen ser Marina Garcies i Ivan Albesa. Al llarg de tota la jornada, voluntaris de les dues associacions varen repartir adhesius i varen penjar cartells a diferents façanes del poble amb el lema “Per la llengua i la identitat”.

El text del manifest és el següent:

Davant les declaracions i mesures preses pel Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca aquest grup de llucmajorers i llucmajoreres compromesos amb la defensa de la nostra terra, la nostra identitat i el nostres drets socials com a ciutadans i ciutadanes que som d’aquest país que ha lluitat històricament per sobreviure, manifestam que:

La primera funció d’un governant és estimar el poble que governa i donar exemple d’estima i defensa constant de les seves senyes d’identitat. Per fer-ho cal que conegui i valori aquest poble des de les seves arrels i se’n senti part. Les manifestacions públiques i decisions preses per part de l’actual
govern ens fan dubtar seriosament de l’existència d’aquesta estima.

Només a través de la transmissió de missatges de confiança en el futur i orgull del que som, hem estat i serem es pot afrontar qualsevol situació crítica. La crítica destructiva a la nostra estructura institucional i democràtica i l’aposta per mesures que desfan el nostre teixit de serveis públics, que s’han portat a terme per aquest govern, només genera incertesa i desànim entre la ciutadania.

La llengua pròpia de les Illes Balears és la catalana, tal com queda recollit en el nostre Estatut, i exigim a tots i cadascun dels membres del Govern que ho reconeguin en totes i cadascuna de les seves manifestacions públiques.

És obligació de les institucions de les nostres Illes promoure i defensar la llengua i cultura
pròpies, a través de tots els seus instruments com és la televisió pública. En un entorn globalitzat on la força homogeneïtzadora de les llengües i cultures que tenen al darrera l’estructura d’un Estat que els
dóna suport posen en perill la supervivència de la nostra idiosincràsia com a poble i per tant del país en si.

L’Educació pública de qualitat és un els pilars fonamentals que asseguren la igualtat d’oportunitats i la cohesió social entre els ciutadans i ciutadanes d’aquest país i ha de ser prioritat dels nostres governants el seu finançament. Per tant, les retallades en ambdues àrees suposen el desmantellament de les bases que ens han permet créixer com a país.

Assegurar l’accés universal i gratuït a uns serveis de salut públics de qualitat és un dels principals deures de les nostres institucions governamentals, la retallada de recursos i la introducció de mecanismes de mercantilització minva la qualitat dels serveis empenyent a la ciutadania amb recursos a apostar per la salut privada i afeblint el compromís d’aquesta amb la salut pública, per la que no se sent coberta, i, per tant, alimentant les desigualtats socials i construint una societat més fragmentada i dividida socialment.

Les organitzacions sindicals són elements bàsics de l’Estat de dret ja que són elements clau per la defensa dels drets dels treballadors i, per tant, d’una gran majoria de ciutadans i ciutadanes. L’afebliment de les seves estructures mitjançant la retallada de recursos humans suposa deixar els treballadors en una situació de major vulnerabilitat i possibilitant la presa de decisions sense cap tipus de debat i consens social imprescindible en una societat democràtica.

Només a través d’un treball constant des dels centres educatius per l’ús habitual en l’àmbit formal i informal de la llengua catalana, gràcies a la utilització d’aquesta com a llengua vehicular i l’ensenyament de la majoria de les assignatures en aquesta llengua, es pot assegurar en alguna proporció
l’assoliment de les competències mínimes en llengua catalana per part de tot l’alumnat de les nostres Illes.

Tota mesura governamental que té per objecte retallar els recursos destinats al finançament de les entitats de la societat civil que treballen per la promoció i difusió de la nostra cultura empobreix la nostra societat.

El coneixement oral i escrit i verificable de la llengua catalana ha de ser un requisit per tota persona que treballi pel sector públic, ja que és un dret de tots els ciutadans i ciutadans poder dirigir-se al personal del sector públic amb la llengua pròpia, dret que només es pot exercir si l’interlocutor té un
nivell adequat de català. Si el personal del sector públic no entén els ciutadans que se li dirigeixin en català, es priva als ciutadans i ciutadanes d’expressar-se en la seua llengua, cosa que vulnera l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, exigim a les institucions abans esmentades i als seus màxims representants que es comprometin amb paraules i fets amb la defensa i promoció del nostre país i dels seus trets identitaris reafirmant dia a dia l’orgull de pertànyer a aquesta terra.