marginàlies

El Seminari Blanquerna que acaba avui diumenge arrencà divendres a Magaluf amb una taula rodona al voltant de l’Ètica, pràctica política i gestió de la cosa pública. Combatre la corrupció al nostre país i a  Europa”.

Gemma Calvet, advocada, -i entre d’altres dedicacions membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates- parlà in extenso dels comportaments ètics tant dels polítics com
dels grups que prenen decisions que afecten globalment. Mireia Mollà –portaveu d’Iniciativa a la ciutat d’Elx i membre de la Mesa Nacional del Consell Executiu d’Iniciativa del Poble Valencià- centrà la seva intervenció en la corrupció que afecta la Generalitat Valenciana.

D’entre la munió de reflexions desplegades per Gemma Calvet hom en podria destacar que el retorn del temps de l’ètica i de la seva exigència ve motivat pels fracassos polítics. O que l’ètica de la convicció i de la responsabilitat és l’única eina per combatre la corrupció. I també l’apoderament de la ciutadania. O que emparar la no-veritat en la praxis política també és corrupte. Tota manera, la que em fiblà més és que la majoria dels exercidors de la política ignoren què és delicte: si s’aplicàs exigentment el codi  penal ens faríem creus de tot allò que es pot castigar. Per il·lustrar-ho es referí a l’article 510 del Codi Penal que diu textualment:

1. Els qui provoquin a la discriminació, l’odi o la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença  dels seus membres a una ètnia o raça, l’origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o  minusvalidesa, seran castigats amb la pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos.

2. Seran castigats amb la mateixa pena els que, amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat, difonguin informacions injurioses sobre grups o associacions en relació a la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, l’ origen  nacional, sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa.

Les negretes del segon apartat són meves perquè em fan pensar amb tots els insults i altres  desqualificacions que hem de suportar impunement de part de qui mal ens vol els que feim part de la catalanitat. Per raons ètiques –i de sensibilitat, és clar- el respecte i promoció de la nostra parla no pot formar part mai ni del programari ni de les batusses polítiques.

Emperò les mentides que sobre la llengua pròpia de les Illes Balears es diuen o el menyspreu amb que tracten tot allò que en fa part, haurien de ser respostes des d’aquest article 510. D’alguna manera aquestes actituds contràries al català i als qui el parlam han d’escapar de la indemnitat. I cal recordar, com ho féu Gemma Calbet, que la renúncia a la veritat ja és una praxi corrupta.