no en dirà res ningú
de l’agror del cafè
a l’alba del capvespre
ni de l’anar convuls
de l’ocell sense plomes
caigut de la niera
no s’escriurà a cap crònica
l’audàcia de l’au
que sap que finirà
ni la ranera fosca
de qui vetlla l’albada
per escanyar l’espera
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!