marginàlies

Nadejda Filarètovna von Meck i Piotr Ilitx Txaikovski s’escriviren entre 1877 i 1890 més de mil cartes i durant aquests tretze anys de relació epistolar només es varen veure personalment dues vegades; dues. I no es digueren res; res en absolut, com si no es coneguessin. Ella li demanà que les destruís, a les cartes, i ell les va conservar just per anar en contra seva. Nadejda, milionària, protegia Piotr Ilitx i li passava una bona picossada mensualment perquè compongués. El músic, però, era incapaç d’administrar els diners amb cura i les demandes d’avançada eren constants. Ella parí 18 fills, 11 dels quals arribaren a l’adultesa, i deia a Txaikovski que odiava el matrimoni, tant era així que no va voler conèixer mai la família de les parelles de la seva fillada. I Txaikovski es volgué casar amb Antonina Ivànovna Miliukova per amagar la seva homosexualitat i ben aviat l’odià, i sentir aquest odi li era insuportable, tant, que es tirà al rius Moskvà per morir. Nadejda deia a Piotr Ilitx que no coneixia la tendresa ni volia fer res per conèixer-la, i això no obstant el tractava d’estimadíssim, d’adorat, de mestre. I ell, quan morí Antonina en un manicomi, digué a Nadejda que a partir d’aquell moment tot el que seria capaç de crear seria per ella. Dues persones turmentades relacionades per carta durant tretze anys en què compartiren els seus diables, essencialment, i que, com no podia ser d’una altra manera, acabaren de sobte: Nadejda, a través d’un criat, li féu arribar la carta de comiat més amarga juntament amb l’import de dotze mensualitats. Mai no sabrem els motius de la ruptura ni si Piotr Ilitx Txaikovski morí de còlera o es matà, però ens deixaren una història fascinant que, ves per on, Nadejda no volia que transcendís.