marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 de novembre de 2012
0 comentaris

LES BALEARS SEMPRE SERAN PRESENTS A L’INSTITUT RAMON LLULL

El Govern Bauzá, pel forat gater de la seva insulafòbia, acaba de deslligar-se de l’Institut Ramon Llull per la via més expeditiva, acomplexada i covarda: no destinant-hi cap euro l’any vinent, que és com es va marcint –i morint- la política lingüisticocultural del govern de l’impresident Bauzá. Un menyspreu flagrant que també ha intoxicat la resta d’institucions públiques governades pel partitpopularisme illenc. Per tant, aquesta sortida per la porta falsa i cínica del Ramon Llull és un passa més en la ja llarguíssima llista de greuges, atacs, agressions i violències bauzanenques contra les propietats d’aquestes illes amb la seva llengua i la seva cultura al capdavant.

Mai com ara no s’havia viscut tanta ofensa institucional vers la llengua i la cultura catalanes que, vulgui o no vulgui l’impresident Bauzà, son les pròpies, les genuïnes de les illes Balears i Pitiüses.

Dit això, cal dir tot d’una que aquesta sortida del Llull és, també i sobretot, una puntada de peu als nostres creadors. Sense la potència –i la solvència- del Llull, els creadors illencs perden una via de promoció internacional de primer ordre. Diguin el que diguin, ni la Direcció General de Cultura ni l’Institut d’Estudis Baleàrics estan capacitats per suplir el Ramon Llull. Ni la intenció, en tenen, òbviament. I per això, aquesta espantada és una mostra més del provincianisme que practica amb una arrogància tan estúpida com humiliant i irresponsable el Govern de les Illes Balears presidit per José Ramón Bauzá Díaz, el president dels quatre accents. I, tanmateix, segregant la llengua i la cultura catalanes i els seus creadors, JRBD no va enlloc més que a l’estimbada.

Aquesta segona sortida de les Balears de l’Institut Ramon Llull, hauria de servir per reformular o repensar la participació de tots els territoris de parla catalana en la seva estructura. En el nostre cas, l’amplíssima i potent xarxa per la llengua, la cultura i el país articulada al voltant de l’Obra Cultural Balear i capaç de mobilitzar 50.000 persones per fer un crit a favor de la nostra llengua, hauria de poder assegurar permanentment la veu de la ciutadania de les Balears en aquest ens.

El Govern de les Illes Balears ha sortit del Ramon Llull, però la ciutadania de les illes hi romandrà per sempre, simplement per parlar com ho fa des de fa prop de vuit-cents anys.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.