marginàlies

Mestre Joan Desbull va ser el darrer ferrer de la vila, negoci que clausurà fa una quarantena d’anys. Era guerxo, mestre Desbull, per culpa d’una estella de ferro que li buidà l’ull dret. Duia ulleres de muntura negra i amb el vidre dret fumat per no deixar al descobert la cavorca esgarrifosa que li quedà després de perdre l’ull.

Conten –i tot indica que no és cap faula- que sentint com li entrà aquella entremaliada estella a l’ull, anà per llevar-se-la com ho solia fer amb tantes altres que se li clavaven pels braços o per la cara: una estirada seca, un poc de saliva i paper de fumar damunt la ferida. Aquella de l’ull, però, veié de seguida que portaria problemes. Aquella coïssor tan rebent, tan treballosament suportable, presagiava males noves i ell presumia d’endevinador.

No obstant, se la tragué d’una estirada seca, però acompanyant-la de l’ull, que li quedà penjant sobre la galta. S’adonà que de l’ull de l’estella no hi veia però no en féu cap cas perquè altres vegades li havien entrat espires o brosses i, momentàniament, quedava cec fins que lentament tornava a veure-hi.

De tota manera no podia endevinar què era aquell penjoll i a què venia tanta sang que li regalimava galta i coll avall. Allà on sentia que hi tenia allò estrany que li havia eixit amb l’estella de ferro hi pegà estirada i li caigué sobre la mà l’ull tret de conca. Se’l mirà uns segons sense saber amb certesa, encara, què carall ella allò rodó.

El neguitejava molt més la sang que li rajava. Amb la mà que li quedava lliure es tragué el mocador que només feia servir per netejar-se les ferides més escandaloses i se’l posà al buit de l’ull dret. Més calmat, en veure que ja no regalimava tanta sang es mirà ben de prop amb l’ull esquerre allò de la mà i amb tota naturalitat exclamà:
– Cagondena, això és un ull que me mira!.

Calia anar tot d’una a cal metge Jeroni per veure què hi podia fer i talment ho digué al seu mosset que,
astoradíssim, es mirava la feta sense entendre res.

Quan fou a cal metge, sense immutar-se li enflocà:
– Em sembla que sense voler m’he tret un ull de lloc i l’hi duc per si me’l pot tornar a posar.