marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de novembre de 2013
0 comentaris

REBENTANT EL PAÍS A COPS D’ATACS DE DICTADURA

Martin Schulz, president del Parlament Europeu, en una entrevista concedida diumenge passat a Joan Carles Peris, de TV3, advertia que el populisme contrari a la Unió Europea pot entrar al Parlament continental com un cavall de Troia reviscut per rebentar des de dins la Unió.  En sentir-lo, li hagués volgut poder dir que a les Illes Balears i Pitiüses ho tocam amb les mans:

 

el Partit Popular, des del juny de 2011, no fa res més que rebentar el nostre país, el que formam les quatre illes, des dels posts de comandament que controlen abassegadorament i amb mà de ferro.
José Ramón Bauzá va començar aital ràtzia foragitant el català dels mitjans de comunicació públics (tancament de la Televisió de Mallorca i Ona Mallorca, i castellanització accelerada d’IB3 Ràdio i Televisió), de l’administració pública i ara del sistema educatiu. Paral·lelament, l’ajuntament de Palma bilingüitza els Premis Ciutat de Palma i el Consell de Mallorca deixa de pagar les subvencions concedides a les entitats que treballen afanyosament i sense cap mena de lucre a favor de la llengua i la cultura pròpies. Acompanya aquesta croada contra la història, la llengua i la cultura del país fet d’illes un discurs clarament antiillenc, contrari als vers interessos de l’arxipèlag; favorable a la despersonalització col·lectiva; tendent a l’estrés social i a la criminalització de tot allò i aquell que lluita per fer prevaldre les propietats del nostre poble. Així s’articula l’assimilació lingüística, cultural i política de l’arxipèlag a l’Espanya més rància, més intransigent, més ofegadora i més sonada.

El pas següent és la proscripció de la simbologia pròpia. Amb la tramitació de la Llei sobre l´ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, es pretén això, precisament: que la quadribarrada sigui considerada símbol extern, aliè a les illes, invasor i, per tant, apartat a la mala i sota pena de multa del paisatge social, ciutadà. La prova més clara d’aquesta proscripció és el fet que avui la Presidenta del Parlament de les Illes Balears, Margalida Duran, ha obligat els diputats de “Més” que retirassin un llaç quadribarrat penjat primer a la tribuna i després davant dels seus escons al·legant que alterava l’ordre del Ple. El signe que ens identifica com a poble, pres com alterador, com a matèria nociva. I aquest atac de dictadura just en el primer debat d’aquesta embrutidora llei de símbols.

Sense símbols, sense llengua, sense veu, no tenim cap futur. I Bauzá ho sap bé. I com més dies passa, més s’hi afanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.