Prisión mental extrema. Hay tratamientos diversos para facilitar la transición de salida desde una secta. Are you awake? Coratge, amic
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 d'octubre de 2013
2 comentaris
L’OCB CONSIDERA EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL NO NEUTRAL
En relació a la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que desestima el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Funció Publica, l’Obra Cultural Balear (OCB) troba sorprenent la rapidesa en la tramitació d’aquest recurs davant altres recursos d’inconstitucionalitat que afecten molts àmbits de la comunitat autònoma. Sembla que el TC prioritza els recursos sobre aspectes de caire més ideològic.
A més, l’OCB considera que el TC és una instància no neutral, amb poca sensibilitat envers el pluralisme lingüístic i les llengües oficials de les comunitats autònomes amb llengua pròpia.
L’OCB recorda que el govern Bauzá aprovà aquesta llei contrària a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que fixa l’oficialitat de la llengua catalana, idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l’ús normal i oficial del català; a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
A més, l’Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. A més a més, la reforma de la Llei de funció pública va contra la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans tal com recullen els vots particulars de la Sentència del TC.
Així mateix, l’OCB considera que la Llei de Funció Pública ha trencat el consens treballat minuciosament durant més de trenta anys en matèria lingüística; ha buidat de contingut la Llei de normalització lingüística i els avanços legals que s’havien fet en matèria lingüística per mitjà de lleis sectorials en l’àmbit oficial i administratiu; ha enviat un missatge clar de «barra lliure» i del català com a llengua prescindible.
L’única preocupació del govern Bauzá és tornar a recuperar la preeminència que tenia la llengua castellana en l’Administració abans del 1986 i per això practica, com si es tractàs d’una «madrastra», una innecessària duresa extrema amb la llengua catalana, ja que després de prop de tres-cents anys de repressió suprimeix qualsevol mesura de discriminació positiva, intervenció diferenciada d’efectes igualitaris compensadors o reequilibradors, protecció, foment, defensa, empara o avantatge en favor de la llengua pròpia de les Illes Balears.
En definitiva, afirma l’OCB, «som davant una llei regressiva que és incoherent fins i tot amb la pròpia doctrina del TC STC46/1991, amb el bloc estatutari i legal establert; que va en contra dels principis d’oficialitat, propietat i normalització proclamats a l’Estatut, i de defensa i promoció de la llengua catalana; que pretén mantenir-la en una situació de diglòssia i subordinació, i que no s’ajusta a les necessitats de normalització que exigeix la situació sociolingüística actual de la llengua pròpia de les Illes Balears.
L’OCB recorda que el govern Bauzá aprovà aquesta llei contrària a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que fixa l’oficialitat de la llengua catalana, idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l’ús normal i oficial del català; a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
A més, l’Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. A més a més, la reforma de la Llei de funció pública va contra la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans tal com recullen els vots particulars de la Sentència del TC.
Així mateix, l’OCB considera que la Llei de Funció Pública ha trencat el consens treballat minuciosament durant més de trenta anys en matèria lingüística; ha buidat de contingut la Llei de normalització lingüística i els avanços legals que s’havien fet en matèria lingüística per mitjà de lleis sectorials en l’àmbit oficial i administratiu; ha enviat un missatge clar de «barra lliure» i del català com a llengua prescindible.
L’única preocupació del govern Bauzá és tornar a recuperar la preeminència que tenia la llengua castellana en l’Administració abans del 1986 i per això practica, com si es tractàs d’una «madrastra», una innecessària duresa extrema amb la llengua catalana, ja que després de prop de tres-cents anys de repressió suprimeix qualsevol mesura de discriminació positiva, intervenció diferenciada d’efectes igualitaris compensadors o reequilibradors, protecció, foment, defensa, empara o avantatge en favor de la llengua pròpia de les Illes Balears.
En definitiva, afirma l’OCB, «som davant una llei regressiva que és incoherent fins i tot amb la pròpia doctrina del TC STC46/1991, amb el bloc estatutari i legal establert; que va en contra dels principis d’oficialitat, propietat i normalització proclamats a l’Estatut, i de defensa i promoció de la llengua catalana; que pretén mantenir-la en una situació de diglòssia i subordinació, i que no s’ajusta a les necessitats de normalització que exigeix la situació sociolingüística actual de la llengua pròpia de les Illes Balears.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!