Harmònica de vidre contra
la solitud que s’enrodilla,
cos que es plega com el silenci
de les flors i de les violes.
Viola de roda a favor
de la pell en crit i encesa
com la ira injusta de qui mana
encerclar les veus i els bats
Arpa de boca per empènyer
el destí escrit del miserable,
per seguir obrint rases fondes
per als ilotes que mereixen
l’oblit enterrat en calç viva
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!