marginàlies

Luchino Visconti no creia que el cinema fos un art; en tot cas el considerava un treball d’artesans comptades vegades de primer ordre, excepcionalment de segon i, com a molt de tercer. I tanmateix és autor d’obres capitals, això vol dir obres mestres cinematogràfiques: “Obsessió”, “Il Gatopardo”, “Mort a Venècia”.

El comte de Lonate Pozzolo maridat amb el marxisme considerava que l’art és política; que és la consciència política allò que conforma la persona i encara més els creadors. I entre els creadors hi incloïa els lectors, car considerava la lectura com a art creatiu.

Cercador incansable de la bellesa, esteta d’altre món capaç d’enlluernar a costa dels detalls meticulosament ordenats, avui fa 45 anys que va morir quan encara podia fornir-nos de pensades  brillants, de paraules estudiades, d’imatges que no deixen de dir, que romanen sempre a punt d’esgarrifança.