marginàlies

Si és probable que tot estigui dit i que el sentit i la bellesa rau en les distintes maneres de dir allò que repetim inconscientment -sense parar esment en els deixants- és més que segur que no tot està sentit ni encarnat, i encara molt menys expressat amb els gests i les paraules que exigeixen una percepció clara, incisivament aclaparadora. Davant aquest panorama, caldria inventariar amb atenció totes les impressions que han passat per la malla –generosa en excés- de la indiferència i del desdeny. És estrany, però en percebem l’absència, el lloc concret que haurien d’ocupar, com si una altra emoció més pregona i sàvia en preveiés la fugida tot deixant l’espai a punt per si torna i ens troba preparats per acollir-la. Tanmateix, a comptes de badocar badam sense rubor ni cap complex.