marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
9 de març de 2013
0 comentaris
L’ÀNGEL DEL POBRE
Congregats per la poesia, poetes i lectors omplírem anit la sala d’actes de Can Alcover per assistir a la presentació de “A la terra”, de Robert Creeley (1926-2005), i “El dolor”, de Giuseppe Ungaretti (1888-1970), els dos darrers títols de la col·lecció “Jardins de Samarcanda”, dirigida amb rigor i força encertadament per Antoni Clapés i Víctor Sunyol. L’obra de Creeley ha estat traduïda per Dolors Udina i la d’Ungaretti per Lluís Servera.
El poeta nord-americà Robert Creeley, del 1951 al 1955, va viure a Mallorca, entre Banyalbufar i La Bonanova. Arran d’aquesta estada va escriure la seva única novel·la “L’Illa”. I a Mallorca també començà a editar i imprimir la revista de poesia contemporània Black Mountain Review.
“El dolor”, de l’italià nascut a Alexandria Giuseppe Ungaretti, un dels poetes contemporanis més significatius d’Europa, ha estat traduïda pel poeta mallorquí Lluís Servera. L’origen illenc d’aquest traductor i l’estada mallorquina del poeta nord-americà varen ser les circumstàncies que decidiren els editors a presentar els tos textos a Palma. I tanmateix n’hi havia més, de lligams amb Mallorca i, més concretament, amb Can Alcover: el poemari d’Ungaretti, “el llibre que més estim”, deixà escrit, reflecteix el dolor per la pèrdua del seu germà i del seu fill Antonietto quan tenia 9 anys. I Joan Alcover, arran de la mort de la primera esposa i la primera filla, impregna la seva poètica d’un profund tractament elegíac.
I encara n’hi ha més, de nusos: si ajuntam els títols dels dos reculls tenim que: “A la terra, el dolor”. En aquesta terra, el dolor de la ingratitud, de la cobdícia sense fronteres, de la podridura sense fons… i dels rebels que encenen llumins d’esperança. Certament, de les sacsades dels versos en naixeran les espavilades.
Del recull d’Ungaretti, per això i altres raons de més cos, cal dir els versos de “L’àngel del pobre”:
una pietat més aspra que la sang i la terra
ara que ens mesura a cada batec
el silenci de tantes injustes morts,
noblesa supervivent de l’ànima…
torni a ser el cap del seu vell poble,
enmig de les ombres…
“El dolor”, de l’italià nascut a Alexandria Giuseppe Ungaretti, un dels poetes contemporanis més significatius d’Europa, ha estat traduïda pel poeta mallorquí Lluís Servera. L’origen illenc d’aquest traductor i l’estada mallorquina del poeta nord-americà varen ser les circumstàncies que decidiren els editors a presentar els tos textos a Palma. I tanmateix n’hi havia més, de lligams amb Mallorca i, més concretament, amb Can Alcover: el poemari d’Ungaretti, “el llibre que més estim”, deixà escrit, reflecteix el dolor per la pèrdua del seu germà i del seu fill Antonietto quan tenia 9 anys. I Joan Alcover, arran de la mort de la primera esposa i la primera filla, impregna la seva poètica d’un profund tractament elegíac.
I encara n’hi ha més, de nusos: si ajuntam els títols dels dos reculls tenim que: “A la terra, el dolor”. En aquesta terra, el dolor de la ingratitud, de la cobdícia sense fronteres, de la podridura sense fons… i dels rebels que encenen llumins d’esperança. Certament, de les sacsades dels versos en naixeran les espavilades.
Del recull d’Ungaretti, per això i altres raons de més cos, cal dir els versos de “L’àngel del pobre”:
Ara que envaeix les ofuscades ments
una pietat més aspra que la sang i la terra
ara que ens mesura a cada batec
el silenci de tantes injustes morts,
que ens desvetlli ara l’àngel del pobre,
noblesa supervivent de l’ànima…
Amb el gest inextingible dels segles
torni a ser el cap del seu vell poble,
enmig de les ombres…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!