Avui fa una pila d’anys (dos-cents vint-i-vuit, concretament) que morí guillotinada Charlotte Corday, de nom complet Marie Anne Charlotte Corday d’Armont, filla d’una família aristocràtica sense cap ral (sa mare era besnéta de Pierre Cornille), per haver assassinat Jean-Paul Marat mentre prenia un bany per aplacar les picors que el torturaven.
Era el 13 de juliol de 1793. Charlotte tenia 24 anys i n’havia passat una quinzena en un convent de monges. En sortir, havent llegit autors com Montesquieu i Rousseau, s’adscrigué als girondins, moderats i federalistes, durant la Revolució francesa.
Sembla que era pietosa i solitària però el jacobins, és clar, digueren d’ella que col·leccionava amants i que portava una vida d’allò més dissoluta. Per demostrar-ho, li feren l’autòpsia i es va comprovar que era verge. No acaben aquí els abusos post mortem de Charlotte: un cop guillotinada, l’assistent del guillotinador, fervent maratista, prengué el cap pels cabells i la bufetejà. El cas és que després de la bufetada, la galta atacada de Charlotte envermellí com si encara no estigués separat del cos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!