marginàlies

Què pesa la terra? 6.600 trilions de tones, segons conclogué Henry Cavendish el 1789. Cavendish era un geni exasperadament misantrop i escèptic, multimilionari molt a pesar seu, poc xerrador, que no estimava ni odiava, diuen, i que no esperà res mai, raó per la qual no tenia por, segons sembla. Probablement per això morí als setanta-nou anys, ben vell pel seu temps, havent descobert l’hidrogen i la composició de l’aigua.

Ell no és capaç de fer-se la idea exacta de què pesa la terra. Tampoc no entén per què no sortim disparats –la gravetat és raó massa simple per explicar el misteri, sosté- ni per quins set sous no podem volar, si som capaços de nedar.

No sap què és un trilió ni perquè, des que s’ha aixecat, dóna voltes al pes i a la pesantor de la terra, que tanmateix, es diu fluixet, no és la vida. Ni de què val saber-ho. Ell vol poder becainar una estona abans d’anar a la reunió de veïns i de queixar-se dels del pis de baix, que els pega per discutir cada dia havent dinat i en haver passat la mitjanit. Veu en crit es diuen el nom del porc i el que no està escrit, i ell passa una penada que després d’un crit no caiguin cops i mobles. Mai no ha cridat la policia i se’n penedeix. Però avui, en el torn obert de paraules, pensa queixar-se. Serà la primera vegada que obri la boca en una reunió d’escala. Pels seus veïns és una mena de Cavendish del segle XXI tot i que no ha descobert res.

Diuen que el físic i químic britànic, anuncià la seva mort a un servent seu instants abans que es produís. I ara que hi cau, des de fa unes hores sent una estranya opressió al coll, com si algú l’escanyàs lentament.