marginàlies

No faré dissabte, avui, que el cos em demana mandra. Per l’únic que me mouré serà per mirar de restituir la compostura al llibre que, en espolsar la jornalera el prestatge que ocupava, va anar a raure dins el poal de fregar. La dona estava desolada, quan m’ho contà, i debades intentava explicar-se com havia pogut passar. Ja és mala llet, em deia: un únic poal de fregar en tota la casa acabat d’omplir amb aigua tèbia que descansava al peu de la llibreria, la darrera espolsada al darrer prestatge, operació repetida milers de vegades, i un llibre, que encara no sé com, es despenja i va a parar cap dret, sense tocar vores, dins el poal.

I mira que ho tenia mal de fer, repetia entre sanglots, entrar de cap per l’obertura que deixa lliure l’escorredora del pal. Idò entrà com si fos una galeta maria dins el got de llet, acabava el relat en una mar de llàgrimes.

El tregué tot d’una, l’espolsà com millor pogué perquè escopís tota l’aigua, però no va saber fer res més. Vostè sabrà com tractar-lo, em deia, i si no es recupera, n’hi compraré un altre, en faltaria d’altra!

No caldrà, la vaig tranquil·litzar. La bona dona es pensa que sé com recuperar llibres negats perquè li he contat a forfollons de vegades que la filla major, de petita, en va fer servir dos, de tapa dura, de vaixells dins la banyera. La sort, li deia, va ser que hi vaig ser a temps perquè el cartó de les cobertes salvassin el contingut. En aquest cas, però, el seu llibre saltador estava enquadernat en rústega i els fulls han patit de valent.

Què em sap de greu!, no deixava de ploriquejar. Per descarregar-la li vaig dir que més s’havia perdut a Cuba i la vaig fer bona, perquè s’enrabià de bon de veres: No em digui això perquè no és d’aquests que diuen coses així; i si m’ho diu, m’hauré de creure que se’n fot de mi o que està tan emprenyat que vol que desaparegui de davant la seva vista. Déu i ajut, em costà convèncer-la que la sortida d’això de Cuba es produí sense pensar-hi gens.

I tanmateix em va saber molt de greu, el capficó del llibre. L’estic llegint amb moltes ganes i pas un guster de fer-hi anotacions. Li he aplicat diverses sessions d’eixugador de cabells i no li ha quedat cap dit d’humitat, però el pobre té la meitat dels fulls rebregats i presenta un aspecte certament monstruós. I tanmateix si ara en compr un altre, no tindré cor de llençar aquest accidentat.