marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
22 de febrer de 2013
0 comentaris
HOMENATGE CONJUNT AL BATLE EMILI DARDER. DIUMENGE 24 A LES 12h
El diumenge, 24 de febrer, a les 12.00 hores, al Mur de la Memòria, al eementeri de Palma, tendrà lloc un acte d’homenatge al darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, el batle màrtir, amb motiu de l’aniversari del seu afusellament. En el decurs de l’acte, l’escriptor Guillem Frontera hi farà un parlament. A més, hi haurà una actuació musical a càrrec dels xeremiers Pau i Càndid i s’hi interpretarà d'”El cant dels ocells”. L’acte, per primera vegada, ha estat convocat de manera conjunta per la Fundació Emili Darder, l’Ateneu Pere Mascaró, l’STEI-i l’Obra Cultural Balear, la Unió Cívica per la República, el PSM-Entesa, les JEN-PSM, Esquerra, les JERC i Iniciativaverds.
Emili Darder Cànaves (Palma 1895-1937), metge, intel·lectual i polític, va ser el cap de la secció d’epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avanços sanitaris i treballà per a la higiene social. També destacà pel seu compromís cívic a favor de la llengua, la cultura i el país: Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923) -precedent immediat de l’Obra Cultural Balear-, de la qual fou president (1925-31). Com a intel·lectual, va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí; i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina i en el Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares. Com a polític, destacà per la seva adhesió a les idees republicanes. Elegit regidor de l’Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca (1931), impulsà el Projecte General de Construccions Escolars (setembre de 1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre de 1932). El 1934 va impulsar la fundació d’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Formà part de la comissió redactora de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma, des d’on impulsà la dotació d’aigua i clavegueram per a tota la ciutat i la construcció de guarderies i de grups escolars. També continuà la reforma dels serveis sanitaris, obrí noves seccions de la Casa del Socors i impulsà obres per donar feina als treballadors aturats. El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Quan esclatà la sublevació militar (1936) va esser detingut i tancat al castell de Bellver. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort i afusellat al cementeri de Palma el 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt. Emili Darder dóna nom a un dels Premis 31 de Desembre instituïts per l’Obra Cultural Balear.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!