marginàlies

… i de cop la pua, la ganivetada a la terra, el vidre amb set de sang, el rovell de la frontera, el crit que passa com una ventada anorreadora, el desig perseguit… I tot d’una el garrot i la llendera, el cop a la barra, el cap cot, la ràbia reblanida, la paraula embarbussada, els esputs de sang, els sementers amb sal, un esqueix en el cel, la tremolor de la mar, la pluja de vidres… i de sobte el silenci que s’allibera, la mà que recull l’anyell i la criatura, l’ona d’arena que avança sense remor…