marginàlies

Avui, entre d’altres sants, és el dia de sant Pere Hispà, Ispano en italià, i això vol dir que ens podem trobar amb algú que es faci dir Hispà amb tota raó i orgull; amb orgull hispànic, vull dir, tret que torna a pujar com l’escuma des que els feixistes formen part del governs de Castella i Lleó.

La llegenda d’aquest Pere diu que era fill d’una família noble i rica andalusa, probablement, i que va lluitar contra els musulmans. Com era preceptiu, els pares el feren casar amb la dona que més convenia als seus interessos i al de la seva hisenda però l’Hispà no volia esposa sinó oferir la seva virginitat a Déu. Per això, la mateixa nit de noces, lluny de consumar el matrimoni, ho donà a les cames. I pegà a Itàlia, al Laci, a Boville Ernica, instal·lant-se en una cova per viure anacoretament fins a la fi dels seus dies. Segueix dient la llegenda que per vestit només es posava una mena túnica feta de roba de sac perquè irritàs totes les parts del seu cos. Aquesta mena de suplici l’apropava a Déu, diuen que deia. Se suposa que tot això va passar al voltant del segle X.

Ningú no pot negar que, aquesta de l’Hispà, no sigui una vida certament exemplar. Una altra cosa és que qualcú en prengui exemple i vulgui fer el mateix.