marginàlies

Avui, dimarts 30 de setembre, a les 21.00 hores, Can Alcover-Espai de cultura acollirà un acte en record de Toni Roig, cantant i ànima del grup Al-Mayurqa, i activista cultural que morí fa un any. Els seus amics i companys han promogut l’acte en el que hi prendran part Antoni Artigues, Biel Majoral, Miquel Brunet i membres del seu grup.

Toni Roig destacà pel seu impuls a la renovació de la música popular mallorquina i pel seu activisme a favor de la cultura d’arrel. Membre de diferents conjunts de música tradicional –des de Música Nostra a Al-Mayurqa- es distingí per la seva tasca de popularització dels instruments tradicionals mallorquins.

En Toni Roig era un home sencer, tot d’una peça; un creador inquiet i un cercador impenitent lleial del tot a la tríade que sustenta la nostra condició de bestioles humanes: la sensibilitat, el treball i la llibertat.

En Toni Roig és, encara i per sempre, l’home –o un dels homes més preuats- dels nostres sons, dels nostres balls, de les nostres tradicions. En Toni és, encara i per sempre, l’activista irreductible decidit a dignificar la nostra deu popular, a netejar-la de la impostura, del menyspreu i de la  ridiculització que tants adeptes poderosos han aplicat sense contemplació a la nostra nissaga.

En Toni segueix essent el mestre de les auques fibladores, de les cançons que bofeguen, de les tonades que posen en dansa la nostra singular manera de veure i viure el món enmig de la mar estant.  En Toni tanmateix segueix interpel·lant la nostra peresa infinita, atiant el foc del nostre coratge, bessonant la sitja de la nostra identitat tan malmenada. Segueix cridant que ja n’hi ha prou d’enterbolir-nos la claror que volem per aquest país nostre; que cal deixar-nos veure sense cap  empegueïment, ans al contrari: només cara alta podrem cantar els himnes que vénen de lluny per presidir el futur a què tenim dret, un avenir deslliurat de depredadors de tota casta.

Ens cal atendre el llegat d’en Toni, que no és gens migrat. Ens convé deixar-nos prendre pel seu esperit i que no calli per res per tal que esdevingui baluard de les nostres essències i també de les nostres decències. Ens hem de seguir proposant en ferm no callar mai; de fer sentir la nostra indignació per qualsevol amenaça o atac a la nostra ànima de mar; d’exercir el nostre dret inalienable a mostrar la nostra emprenyadura en forma de cançó, de consigna o de discurs.

Dies després de morir, l’any passat, a La Real, els seus companys i amics comprometérem el seu  record i la seva memòria al compromís mallorquí d’anar nets, de ser coherents vénguin d’on vénguin els oratges; de no transigir covardament per cap plat de llenties i d’estimar apassionadament,  visceralment i fins a la mort, com va fer ell, aquesta terra bella i enterca; el seu extraordinari  patrimoni material, immaterial i humà; i aquesta mar nostra que ens fa de pont amb els nostres germans de parla. Un anys després, cal que renovem el compromís.