marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de juliol de 2021
0 comentaris

EL REBEL PELS SOMNIS

Va néixer el 22 de febrer de 1900 a la ciutat aragonesa que, des de l’Edat Mitjana, conra els melicotons més deliciosos del món, sostenen els que són d’aquest lloc. Va ser rebel tota la vida i fins als catorze anys estudià amb els jesuïtes, tot i que la fe ben aviat se li esquerdà i repetia d’adult que era ateu gràcies a Déu. En l’alabada de la seva obra creativa ho cedí tot als somnis, commovent o escadalitzant, segons la carnadura dels receptors. Sa mare, fins que va viure, va ser un dels suports econòmics amb què comptà per dir el que sentia que havia de dir i com.

Li agradava el tabac i els bons bevents, sobretot els còctels, amb preferència per al Dry Martini. Tan cocteler era, que en creà un de propi. Considerava que els bars eren molt bons llocs per al recolliment i la reflexió. També tenia tirada per als bordells, fins que es casà, i estigué a punt de fer una pel·lícula pornogràfica.

Es considerà sempre un espanyol republicà i s’afanyà tostemps a reflectir en les seves obres la seva visió particularment cruel i pessimista de la vida, els estralls que, segons ell, causa la religió i les dificultats extremes que tenim els humans per superar estrictament el grau de supervivència. Tot i que la justícia i la llibertat formen el tronc de la seva obra, sostenia amb fermesa que no existien. Tot i la rebel·lia que marcà la seva existència, a casa era marcadament purità tirant a tirà. I tanmateix, era tendre, pacífic, de vida ordenada, ingenu, tímid, sa. Li agradava la puntualitat, el vestir bé, allitar-se d’hora i matinar. És l’autor d’una de les tres úniques pel·lícules reconegudes per la Unesco com a Memòria del Món.

L’obsessió per la pròpia mort no l’abandonà mai i a l’hora de morir -»Ara sí que mor», va ser el darrer que digué a sa dona- llegia i rellegia «La vieilliesse», de Simone de Beauvoir. Finí tal dia com avui de 1983. No es va fer cap cerimònia de comiat. Catorze anys més tard, el 1997, les seves cendres es varen escampar en un puig de la ciutat on va néixer.

Parl de Luís Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 – Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.