marginàlies

el pare, tota la setmana
amb les paletes a escarada,
en tocar la nit del dissabte
de poble de pedra sotmesa,
es posava el millor vestit
que tenia, s’encorbatava
i anava a la sessió golfa
de cinema de vila pobra
per desitjar, bellugadisses
les ninetes, que per un cop,
la vida es convertís en film
i s’obràs el seu més gran somni:
que el patiment no es feia via