En algun moment de la nit del dissabte o matinada del diumenge, algú -o alguns- prengué -prengueren- la decisió poc edificant d’embrutar la façana de Can Alcover, seu institucional de l’Obra Cultural Balear (OCB). Dues brotxades vermelles, una per sobre i l’altra per sota d’una altra groga a la pedra, que és allà on fa més mal perquè esborrar-ho costa més, i dues paraules en negre en el plafó de fusta que reprodueix en blanc la lletra -la poètica- de Joan Alcover i que recorden imperativament, aquestes dues paraules negres mal pintades, en quin estat de la UE vivim i patim.
En el moment que em passaren la fotografia que mostrava l’endemesa vaig pensar tot d’una que havien marcat l’OCB; que no havia servit de res dir, com s’indica amb extrema urbanitat i educació, que Can Alcover és un espai generós de cultura, especialment la catalana; un temple de la paraula o un cau de llibertat plena. Aquestes úniques senyes marcades amb almangra en l’ànim tant de l’OCB com de l’alcoverisme que es pretén difondre, lluny de servir de pol d’atracció del coneixement, el rigor i l’excel·lència, han servit de blanc, aquesta vegada, per sollar aquests valors. Perquè els supremacistes, els de l’homogeneïtzació imposada, els ultres ancorats en passats de sang i mordassa, abominen aquestes qualitats enaltides a qualsevol part del món civilitzat.
La bona gent, que n’hi ha a bastament, em diu que no passi ànsia, que aquesta brutor no és més que una bretolada. Per ventura els que ho feren sí que són uns brètols; el missatge que volen transmetre, però, no és gens innocent. Imagín, això sí, que no es pensen, aquests caps de trons i els seus caps d’esquadra, que faran abaixar gens la veu i l’esperit de l’OCB.
I tanmateix emprenya i importa molt més l’atemptat contra un patrimoni ciutadà de primer ordre, com és Can Alcover. Per això, l’eliminació dels gargots i la pintura hauria d’anar a càrrec de la municipalitat. No cal dir que no serà així.
Un altre exemple de totalitarisme (aquest, perpetrat per Arran):
arran.cat/2013/11/02/parir-es-un-dret-no-una-imposicio/
Els vaig escriure un e-mail a les d’Arran, per criticar aquesta pràxi tant poc democràtica i respectuosa amb les opinions d’altris. No espero resposta, però si la tinc, benvinguda sigui…
Segur que la neteja, en aquest cas, ho pagarem entre tots (amb diner públic).
Atentament