marginàlies

La traïda s’ha consumat: que es convoquin els escorpins! De res no ha servit rentar la roba a casa, diu consirós l’escrivà al cap suprem. Perquè un cop rentada i desada, no l’hem tapada amb cap drap brut  per preservar-la de les cagades dels déus, respon amb severitat el lloctinent general. No ens planyem, que no n’és l’hora, sentencia el cap: no oblidem que l’aigua bruta mai no pot rentar-se. Armem les naus per anar a trobar la traïdora, redoblem els punts de vigilància i que els poetes entretinguin el poblat. La confiança ha fet més oi que mai, remuga l’ecònoma major mirant enterra, derrotada.

Ara és el lloctinent que imposta la veu per dir que ja n’hi ha prou, de planys estèrils, que és hora d’obrar amb conseqüència i sense témer el què diran. Que es reparteixin els retrats de la traïdora. Ja han començat a recitar, els poetes? I els ministrils, per què no els acompanyen? I els escurçons, s’han ben proveït de verí? Ja fan format, les fures? I els llops, ja han partit? Les altres feristeles seran les darreres. Les mofetes que tanquin la formació. I que ningú no actuï sense haver rebut l’ordre, intervé altre cop el cap. I, sobretot, que no li treguin els ulls, a la traïdora, ordeneu-ho així als corbs. Als ulls els vull jo, que han de veure privilegiadament com els encega l’esput que per a ells començ a obrar. I en acabar de dir-ho, entra la vestal més jove per anunciar que la sibil·la acaba d’interpretar favorablement el vol del voltor.