marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de març de 2009
1 comentari

CELLER TÍPIC. ESBÓS

A la taula immediata, a l’esquerra dels ulls que tafanegen, un matrimoni amb fill. Aparenten més edat que la que tenen, sens dubte. Descurats tots tres en el vestir. Ell, un mitja punyeta, amb cara d’estar abonat al maltractament verbal; ella, incapaç d’entendre que la higiene no és classista. L’infant, afamegat de lletres, tendeix a l’obesitat. Ella parla fort tot espantant els seus propis ulls blaus. Demanen caragols i peus de porc. I un bistec a la milanesa amb patates fregides per al menut.

Davant els ulls que no es perden detall del celler casolanament de potada, dues parelles mixtes, el mascle aparentment més gran a punt d’atac de gota. Per la conversa, hom diria que volen entendre el món a força d’anar a París a veure curses de cavalls. L’altre mascle gesticula i parla amaneradament, i per torcar-se els morros, fixa el tovalló davant la boca tensant-lo amb les dues mans i fa anar el cap d’esquerra a dreta marcant quatre punts La dona que seu devora ell, amb signes evidents de pentinar-se a la mala i amb pinta, com els homes, passa un guster del cabrit. Com els altres.

A la taula de la dreta, un grup de dones, set en concret, fa tot l’efecte que s’han reunit per espantar la mandra de la seva vida en parella. Una d’elles, entrada en anys i en mala educació, parlant fort per telèfon (nou renecs cada deu paraules), s’adona que ulls xafarders la segueixen i els desafia tapant-se la boca perquè no endevinin de què parla. Demanen plats variats d’entrants i paella de marisc per totes.

En un racó, un altre matrimoni jove amb les respectives mares; almenys el posat i la distància que imposen les dues dones grans a l’intercanvi de paraules així ho fa pensar. Tots lletjos i avorrits. Parlen poc i només miren el plat. Arròs brut i porcella, és clar. Demanen doble ració de pa i s’acaben les olives trencades.

Vora ells, una parella estrangera. Ell, ros i cabells llargs a lloure, du una arracada que llambreja discretament. No abandona el telèfon cel·lular. Hi parla sovint en alemany tancat. Ella, molt atractiva, entreté ses mans –cridanerament belles i juganeres- i la seva mirada perduda amb la copa de vi negre de la terra. La seva expressió fatigada però satisfeta, desentumida, convida a posar messions per haver passat una nit de bauxa i sexe. Amanida d’entrant i lluç a la planxa, demanen per entretenir la gana.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. …s’arròs brut? No és gens fàcil avui en dia. En aquest restaurant cuinen de tot, i amb tantes presses… es caragols…no sé no sé. I sa porcella?  Ses set dones són solidàries, han elegit paella de marisc. En canvi, aqueixa que demana lluç sembla que vol experimentar…,beu vi de la terra i això demostra bones traces.
    M’ha semblat un dinar deliciós!
    Salutacions cordials!
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.