marginàlies

Proa, en la seva col·lecció “Ossa Menor”, presenta “A tocar”, de Manuel Forcano, obra dividida en dues parts, “Entre la set i la font” , formada per trenta-vuit poemes, i el poema narratiu “Ciutat refugi”.

Tanmateix, “A tocar”, tot ell, deixa sentir força les paraules, l’expressió clara de qui tostemps deleja:

Per descriure exacte el meu desig
passo moltes hores amb les paraules
com un antic soldat que s’exercita
brandant l’espasa contra l’aire
i simula cops, envestides,
estocades.

[…]

Molts cops l’escriptura es resisteix
a dir la veritat. Tampoc el silenci
no és exacte.

Forcano, en aquest recull, parla i diu l’amor que cala foc a tot allò que viu i infon vida:

A voltes, en els besos,
topen les dents.

Un llibre de desig insistent, amanyagador, manobre del cop d’escodra en el que les metàfores i símils juganers refermen el sentit i els sentits que es fan seu el discurs:

A la meva diana li és difícil oblidar
la teva punteria.

[…]

llençant el pa a la fam elegantíssima
del cigne.

A través dels versos de Forcano descobrim llocs on la bellesa s’exalta i s’afilia al prodigi, i ens diu allò que conforma la pèrdua; aquella cosa que es posa damunt tot quan el desig torna prec:

només estimem
qui voldríem ser.

Una veritable exposició de qui estima i en l’amor hi cerca el refugi del desig:

El que no puc abastar
ho dic en versos.
Només així ho tinc tot aquí,
a tocar.

Magnífic.