marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de desembre de 2012
0 comentaris

LA CRÒNICA DE LA NIT DE LA CULTURA 2012

La Nit de la Cultura 2012 que se celebrà divendres va ser un clam a favor dels drets lingüístics i de les senyes d’identitats dels mallorquins. Un Auditori de Manacor ple de gom a gom acollí una gala marcada per les polítiques agressives contra la llengua i la cultura dels governs de Bauzá i Rajoy. La Nit de la Cultura més multitudinària de la història va ser enregistrada enregistrada per Televisió de Catalunya i serà emesa en diferit el proper 6 de gener, a les 23.30 hores, pel Canal 33 i per TV3cat (no per IB3 que, com ja va succeir a l’edició anterior, no s’ha dignat contestar l’oferiment que li va fer l’entitat de retransmetre-la).

 

Una Nit de la Cultura feta a Manacor no podia deixar de banda, com no ho va fer, la commemoració dels 150 anys del naixement de Mossèn Alcover, ni oblidar la fundació, fa 50 anys, de l’Obra Cultural Balear. També fou l’ocasió per al reconeixement a les persones i entitats que han destacat al llarg de la l’any per la seva tasca a favor de la llengua, la cultura i el país, guardonades amb els Premis 31 de Desembre.

La gala, presentada per Elisabet Carnicé, de Televisió de Catalunya, i per Rafel Gallego, començà amb la intervenció del batle de Manacor, Antoni Pastor, que ironitzà sobre la seva expulsió del PP i remarcà el seu orgull de formar part d’un municipi en què el 85% dels regidors de diferents ideologies polítiques es va posar d’acord en la defensa de la llengua pròpia. Acte seguit, Miquel Àngel Llonovoy també donà la benvinguda als assistents amb un dels seus coneguts monòlegs. Posteriorment, es projectà el tast d’un audiovisual dedicat als 50 anys de l’Obra Cultural Balear.

Acte seguit, un dels plats forts de la nit, l’actuació dels valencians Obrint Pas, guardonats enguany amb el Premi Gabriel Alomar. Oferiren dos temes del seu repertori en acústic, que sorprengueren pel seu lirisme, però mantenint l’essència de les seves lletres que mantenen un to alt de reivindicació. 

El grup valencià donà pas a un dels moments centrals de la gala, el parlament del president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. Mateu celebrà la sentència que dóna la raó a Acció Cultural del País Valencià i que permetrà que TV3 es torni a veure al territori germà; recordà els socis fundadors de l’OCB, especialment el recentment finat Bartomeu Barceló; i també homenatjà els treballadors i voluntaris de l’entitat en aquests temps tan difícils, marcats per l’ofegament econòmic per part de les institucions. El president remarcà el bon moment de l’entitat -ja compta amb 4.000 socis-, però també les agressions del Govern Bauzá contra la llengua. Per a Jaume Mateu, el 2012 ha estat un any horrible, marcat per la ignominiosa Llei de Funció Pública, que s’afegeix als retrocessos de la llengua als mitjans de comunicació públics i a l’escola, amb la sortida de l’Institut Ramon Llull i l’avantprojecte Wert com a colofó. No obstant això, el president destacà la reacció ciutadana, que va aplegar més de 50.000 persones per dir “Sí a la nostra llengua” i que no ha aturat en cap moment. Jaume Mateu va fer una crida a continuar reforçant la xarxa social i territorial de l’entitat, i a continuar resistint activament, arribant, si cal, a l’objecció i a la desobediència. Per acabar, cità els versos “Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca”, del poema “A Mallorca, durant la Guerra Civil” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el centenari del naixement del qual se celebrarà el 2013.

A continuació tingué lloc el primer bloc del lliurament dels Premis 31 de Desembre: el premi Francesc de Borja Moll (a l’Associació Bany-Al-Bahar de Banyalbufar), Josep Maria Llompart (al pedagog Cels Calviño) i Emili Darder (a la Plataforma Crida, recollit per Rosa Deyà i altres membres; COAPA, recollit per Helena Inglada i Jaume Ribas; Assemblea de Mestres i Professors en català, recollit per Elisabet Abeyà i Magdalena González; i Enllaçats pel Català, recollit per Miquel Albero). Seguidament, intervingué el filòleg Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que recordà la figura de Mossèn Alcover, exigí la igualtat jurídica del català i va fer una salutació en nom del president de l’IEC, Salvador Giner.

Seguidament es projectà el lipdub de Manacor, que es va enregistrar l’any passat dins el marc de la campanya “Mallorca m’agrada”.

A continuació, el torn d’una de les formacions més importants del rock en català, Antònia Font, que presentaren temes del seu darrer disc “Vostè és aquí”. Tot seguit, el segon bloc dels Premis: el Bartomeu Oliver (Antoni Gomila per “Acorar”) i el Miquel dels Sants Oliver (Al “Diccionari de partits polítics de les Illes Balears”, recollit per Sebastià Serra, Antoni Marimon i Llorenç Carrió), que donaren pas a la projecció del lipdub de Calvià, enregistrat fa pocs mesos dins la campanya “Mallorca m’agrada”.

Acte seguit, el torn d’una de les bandes revelació de l’any, The Mamzelles, el millor pop alternatiu català, i el tercer bloc dels premis: del Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Francesc Vicens) i l’Aina Moll i Marquès (Plataforma per la Llengua) que precediren un dels moments més esperats de la vetllada: l’actuació de l’actor Antoni Gomila, guardonat amb el Premi Bartomeu Oliver per l’obra “Acorar”. El manacorí interpretà un fragment d’aquest espectacle, un dels èxits indiscutibles de l’any.

El quart bloc dels premis -el Gabriel Alomar (al grup valencià Obrint Pas), i els reconeixements de l’OCB -als vaguistes de fam Jaume Bonet i Tomeu Amengual, i als treballadors i voluntaris de l’entitat- precedí l’actuació musical d’Isidor Marí, que interpretà un tema propi i l’adaptació catalana d’un tema de Bob Dylan. Acte seguit es projectà un audiovisual sobre les mobilitzacions per la llengua del darrer any.

La Nit de la Cultura acabà amb la Coral de la UIB, que interpretà l’himne de l’Any Alcover, obra del també manacorí Antoni Parera Fons, i l’himne de Mallorca, La Balanguera.

Una Nit de la Cultura marcada, doncs, per l’esperit de reivindicació, en uns temps de crisi i de retrocessos culturals, social i democràtics sense precedents durant tot el període democràtic. Però malgrat els atacs a la llengua i la cultura, 50 anys després de la fundació de l’OCB i de la tasca feta per prohoms de l’alçada de Francesc de Borja Moll, Miquel Forteza, Climent Garau o Josep Maria Llompart, la gala tornà a demostrar que batega l’ànima d’un poble que no es resigna a desaparèixer i que està disposat a continuar lluitant per ser qui és.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.